Petitona

Fas del Nadal no res al teu davant,
fas del temps una eternitat,
quan t'espero cada nit somiant,
quan et desitjo a cada pas que faig.

Petitona, marxaré a buscar els teus ulls
a les teves mans les plomes de la gavina
als teus llavis la papallona que fuig.

Volarem si vols enllà on som estrangers,
farem del temps el no res d'aquest hivern,
quan em miris serà el mar una onada
que em portarà l'escuma de cervesa daurada.

Petitona, em perdré als carrers desconeguts
les teves passes seran les meves, les mateixes,
i les presses seran llavors que el vent s'endú.

T'acaronaré la pell i els llavis amb somriures,
als matins, les tardes i les nits encintes
de guspires que reflecteixin els anhels
que cremen als teus ulls com dos estels.

Petitona, no et preocupis per l'ahir,
que ja som avui, i es fa de nit,
i t'enyoro al temps que t'estimo,
i et regalo al temps que et demano:

Que l'ahir no et negui el somriure de l'avui.