Petita reflexió d'un camí "insegur"

La vida et porta per molts camins. A vegades masses i tot. No sé què en penseu vosaltres.
Però aquesta cosa a vegades tan difícil i d'altres tan fàcil que es diu VIDA, es contradiu a ella mateixa.
Com pot ser que una cosa que en principi pensaves que aniria bé, quan evoluciona i arriba al final, veus que la truita s'ha girat de cop?
La vida no és gents fácil, però, sabeu una cosa? Som nosaltres els que hi posem moltes més obstacles dels que ja hi ha!!!
I perquè ho fem això? Potser ens pensem que com més obstacles superem, més forts serem? Que "massoques" que arribem a ser! Jo no ho veig així.

La vida ens l'hem d'anar construïnt pas a pas i dia a dia cadescú de nosaltres. I per què hem de complicar-la més del que esta? I el pijor de tot, a vegdes el camí seria molt més fàcil si actuéssim ràpid sense donar tants tomps en això que en diem cervell o cap, i que moltes vegades està una mica espatllat.

Ara vull anar a parar al món dels senitments.
És un món màgic en que tot son flors i violes i tot es molt bonic. Sembla el bocs de l'Alicia i el País de les Meravelles!
Però també hi ha el cantó negre com totes les coses d'aquest llarg camí.
Tu vas caminant tant tranquil pel teu particular camí. Però de sobte veus que hi ha un altre individu que el voldria compartir amb tu, o a l'inrevés.
I que més maco que fer el camí acompanyats! Aixi no esterem tant trsitos.
Si tots dos fem el camí junts, carregats amb motxilles de purs senitmens, com poden ser l'amor, l'amistat, le destig, la goia, el goig, l'alegria, la confiança, a complicitat... Segur que arribarem al final molt més feliços que els que l'han hagut de fer sols.

Perquè també passa que quan trobes a la persona amb qui t'agradaria compartir el teu camí, resulta que ella no vol, perquè ja el comparteix amb algu altre, i en aquest sentit tres som massa, perquè ja li esta bé viatjar sol/a... i clar, la persona que el volia compartir i al final no ha pogut ser aixi se sent trista i abatuda.
Hi ha persones que no suporten la soledat de fer el camí, i obten per una mor més propera de la que estava escrita per a elles.
Tant mateix també trobem a les persones que volen continuar, sense rendir-se, perquè penses que algú altre trobaran amb qui podran compartir, i sinó soles també arribaràn a la fi.

Però no trobeu que el millor seria poder viatjar amb la persona que estimes? I el més important, que aquest amor sigui recíproc.
Pero sigui el fet que sigui, l'objectiu el tenim clar: acabar aquest meravellós camí: La vida.