Pèsols per berenar

es fa més gran quan passa quelcom no tan habitual: apareixen més ulls i sembla que fins i tot els morts xafardeixen...
Potser va passar el mateix del poema, ara fa milions d'anys... quan la gent nua, van veure passar per primera vegada una persona vestida: Oh!, una persona amb una segona pell personificada, uau!
Ens acostumem a viure de novetats, de sorpreses, de fets espectaculars, d'allò que surt de la monotonia, malgrat sigui el que sigui.
M'agrada aquella frase de: "per crear un paradís, només cal anar nu".
ptons i una abraçada!!!

Curt, però molt original, intens i divertit. M'ha encantat!
Moltes felicitats!

He arribat aqui pes títol i quan me'n tornava a anar, he tornat a espitjar es mateix títol! Per això i perque m'agrada que es títol sigui així i es relat així desà,
q vagi tot molt b!

això del perquè tampoc té tanta importància el que importa és el fet i ja està, i que com ja t'he dit i et repeteixo m'ha agradat molt, em fa pensar en que tots som capaços de tot si ens oblidem del que puguin pensar de noslatres els demès, només fa falta que sigui allò que tu vols fer.

Una abraçada i a veure si ens veiem pl mssngr!

Un segon petonàs al nas!!

tardors

Jajaja, quina ilu no? m'ha fet molta gràcia veure que me l'havies dedicat, de debó, gràaaacies!
Ara que, a mi també m'agradaria saber el perquè pero si casi no ho saps ni tu..! xD jajaja =ment es un text molt maco. Anar despullat és unasensació genial, ara, això de sentir-te observat ja no deu "molar" tant... jeje

Apa, un petonàs... al nas, wapissima!! ;)

Jo tampoc entenc què hi ha de dolent en anar despullat pel carrer, suposo que són els costums, la moral, les lleis, les religions, els mitjans de comunicació,...la humanitat...