Persones

Hi ha persones que busquen en mi,
la companyia d'una nit, altres,
l'orella que escolta, i la paraula
sempre sincera que surt del cor,
que no hi ha drecera, i l'amistat
m'importa de veritat, sense dir-ho,
ja m'entens, i comprens els ulls
que baixen o miren l'infinit
cercant l'horitzó de l'instant
que ens uneix en un racó.

Hi ha persones que passen sense mirar,
i que prefereixen no recordar un passat
o una conversa vora el mar... I jo,
me les quedo mirant, observant,
sabent que potser no les tornaré a creuar,
mirant a terra... Què no hi ha temps
per un vell company?

I el temps m'allunya i m'apropa de les persones,
uns cops més, altres menys,
uns cops sense voler-ho, altres intencionadament,
però sempre hi haurà estels al firmament
que el temps no farà ser diferents
i amb les que les paraules i converses,
no cauran en sacs foradats...
pel temps o la voluntat.