Persones, material sensible.

Persones, material sensible.

Això li deia a la seva esposa, mentre li explicava com malgrat el blindatge de les oficines, algunes persones tenien necessitat del contacte físic amb els empleats, i ho feien mitjançant les puntes dels dits que era l'única part del cos, que cabia pel mínim espai obert de que disposaven, i quina finalitat era facilitar l'entrada i sortida de diners i/o documents.

No eren contra el que cabia pensar únicament els catalans, ni les persones de mitjana edat en endavant, sinó també alguns joves els que tenien aquesta necessitat del contacte físic, com a mostra d'agraïment o fins i tot en alguna ocasió, només com senyal d'amistat i/o simpatia vers la persona que els acabava d'atendre.

A la seva finestreta juntament amb les ofertes de productes i serveis, i penjava un foli, en el que en lletres grosses - per facilitar la seva lectura des de l'exterior - i deia :

Si no somrius
És que estàs
En un lloc
Equivocat

Aquesta frase tenia una virtut quasi màgica, ja que tothom , o la majoria de persones - amb independència de la seva llengua habitual - acostumava a relaxar la musculatura de la cara, i potser sense voler-ho fer expressament, se'ls dibuixava un somrís. No cal dir-ho amb aquesta disposició era senzill, assolir acords, o desfer malentesos.

El paper en una de les razzies habituals del "ordeno y mando ! " havia desaparegut , i el primer client del dia així li ho va fer notar a l'empleat de finestreta; aquest amb un somrís, li va dir que com deia el paper, o millor com suggeria i ara era el cas, s'havia de somriure fins i tot en els llocs equivocats. El comentari del client - com sol succeir - no va caure al terra, i ara un i desprès l'altre, el tema del foli desaparegut va començar a centrar quasi totes les converses.

En un crisis de lucidesa [ patia trastorns mànic depressius ] el boss li va demanar a l'empleat de finestreta que tornes a fer un altre foli amb la frase que deia :

Si no somrius
És que estàs
En un lloc
Equivocat

L'empleat li va contestar que la mateixa persona que l'havia tret el podia tornar a penjar, i que altrament per a ell, el tema del foli, no era ni seria en cap moment motiu de conflicte.

Potser va ser el Nadal, potser la persona que l'havia tret no era - malgrat semblar-ho i àdhuc actuar com a tal - tant malvada, però un mati al començar la feina, el foli tornava a ocupar el seu lloc habitual i el seu missatge amb lletra arial tipo 18, semblava cridar a qui volia sentir-ho :

Si no somrius
És que estàs
En un lloc
Equivocat

El cert, amics lectors, més enllà de la frase, del foli i del fet concret, esteu d'acord amb mi en això que diu el títol ?. Si, si ! que les persones, SOM material sensible !

© Antonio Mora Vergés