Perquè els dentistes són sàdics?

Perquè els dentistes són sàdics?

1ra Consulta

-Li toca a en Pere Jaume.- va dir la noia que s'ocupava de la recepció del dentista.

Em vaig dirigir cap a la sala de visites.
Allà m'esperava el Dr. Càries, el dentista del poble.
-Hola Pere Jaume. Avui toca revisió.- va dir ell.
-Bon dia Doctor.
-Estira't, si et plau.

Em vaig estirar. Mentre ell m'estava mirant la boca m'anava fent mal expressament amb els seus estris. Quan va acabar va dir:
-Em sembla que hauràs de portar aparells.
-Noooooooooooooooooooooooooooooooooo!.- vaig exclamar.
-Tranquil.- va dir.- Jo també en vaig portar. Porta'm una radiografia de la boca per la pròxima visita.

Aquest home de petit deuria portar moltes coses a la boca perquè segons els amics que porten aparells els hi ha dit exactament el mateix: " Jo també els vaig portar". Aquest home és com tots els dentistes: un sàdic. Hauré d'investigar com és que tots els dentistes són sàdics.


2na Consulta

Estic a la sala d'espera del dentista. Tinc varies teories sobre el comportament sàdic de tots els dentistes:
1.A la facultat de medicina renten el cervell als seus alumnes.
2.L'ofici de dentista és ja per sí bastant sàdic, es per això que només estudien per aquesta professió gent sàdica.
3.Hi ha alguna malaltia que només afecta als dentistes.

-Pere Jaume, és el teu torn.- va dir la recepcionista.

Vaig anar a la sala de visites. Portava el sobre amb la radiografia a la mà.
Quan vaig arribar-hi la vaig deixar-la sobre el seu escriptori.
Em va saludar i jo li vaig tornar la salutació. Després va agafar la radiografia i la va observar atentament. Quan va acabar el Dr. Càries rient malèvolament va dir:
-Definitivament, hauràs de portar aparells.
-Nooooooooooooooooooo!.- vaig tornar a cridar.
-Tranquil, jo també els vaig portar.
-Més totalment igual que en vagis portar. El cas és que jo els haig de portar.
-Bé dons, torna la setmana que ve.- va dir amb tranquil·litat.
-Adéu fins la setmana que ve.
I vaig anar-me'n de la consulta. Havia d'estudiar les causes del seu sadisme abans que em toques el rebre.

3ra Consulta


Em sembla que ja sé el que li passa! Crec que és una malaltia provocada per les seves condicions de treball. Aquesta malaltia afecta als àcids de l'estómac i provoca aquest sadisme. L'avantatge és que per matar aquest virus no s' ha d'atacar l'estómac de la víctima sinó la pell. Avui li faré les proves per veure si pateix aquesta malaltia.

Em sembla que em criden. Bé dons, vaig cap a la consulta del Dr. Càries.
El doctor em posa una mena de cosa a la boca perquè la mantingui oberta. Em fa molt de mal. Veient-me diu:
-Això es com la pel·lícula "El silencio de los corderos", sembles en Hannibal Lechter.
-Mmmmmmm!.- No podia dir res. Allò no em deixava.
-Jijijijijijiji!.- Es va posar a riure ell.

Mentre m'anava col·locant els aparells, m'anava fent tot el mal que podia.
Quan m'estava torturant vaig aconseguir agafar-li un tros de pell sense que s'adonés .
Quan me'ls va acabar de posar la boca em feia un mal terrible.
Mentre sortia li vaig dir:
-Ves Estats Units que segur que et contracten com a torturador. Allà faràs molt de calaix.
-No siguis així Pere Jaume. La meva intenció no és fer mal a ningú.- Va dir fent veure que li havia fet gràcia, però amb molta ràbia interior.

Havia d'investigar ràpidament. Aquells aparells m'estaven matant.
Ara que tic una mostra e la seva pell podré descobrir al manera de combatre el virus que té.
A més si descobria una manera d'evitar el sadisme dels dentistes em faria ric! A quanta gent li fa por anar al dentista? A moltíssima! Si comercialitzés el meu producte, em faria d'or!.




Casa d'en Pere Jaume


Estic a la meva "habitació". Ho dic així perquè gairebé d'habitació no en te res. Només un llit. La tinc convertida en un laboratori: Hi tinc un microscopi, un cremador d'alcohol, vasos de precipitats...

Vaig a investigar la pell d'en Mals( Mals és el nom masculí de Dolors. Un altre exemple podria ser Joan/Joana) de Càries de Queixals (és el nom complet d'en Dr. Càries).
Vaig posar:
40x augments. No es veu res.
100x augments. Tampoc es veu res
400x augments. Res de res.
1000x augments. Sembla que es veu alguna cosa però massa petit per veure-ho amb microscopi òptic.
Quina badada que he fet. Els virus només es poden veure amb microscopi electrònic!
Només n'hi ha dos a tota Catalunya al meu abast. A la facultat de Biologia i a l'Escola d'Enginyers, però prefereixo el primer. Em sembla que si vull descobrir i salvar-me de la malaltia de en Mals, m'hauré de colar a la facultat de Biologia, concretament a la cambra forta on guarden el microscopi electrònic.


Facultat de biologia (23:27h)

Estic als conductes de ventilació. Per el que es veu només els doctorats en Biologia poden entrar a la cambra. Tinc la sort que avui un d'ells s'ha quedat estudiant.
Ara mateix a anat a buscar un cafè. Mentre torna amb el cafè cap al seu despatx li llenço al cafè un somnífer molt poderós sense que ell se'n adoni.
Quan és queda dormit li copio les empremtes digitals amb una pasta especial.
A la porta del microscopi introdueixo la pasta amb les empremtes digitals.
Es va sentir un "bip" i la porta es va obrir.



Sala del microscopi electrònic de la facultat de biologia

La sala era molt gran. Tenia dos pisos. Al pis inferior hi havia la platina del microscopi i unes pantalles perquè els aprenents i alumnes poguessin veure el mateix del que mirava el observador, que normalment era l'observador. Unes escales metàl·liques conduïen al pis superior que no era més que una passarel·la metàl·lica que portava fins l'objectiu del microscopi.
A dins vaig posar la mostra a la platina del microscopi i vaig pujar les escales metàl·liques i vaig travessar per al passarel·la fins a l'objectiu del microscopi.

Allà vaig observar a mostra. Es veia clarament. Vaig fer una foto amb la meva "Palm" d'última generació modificada per mi i la vaig comprovar amb l'arxiu de dades de la facultat. No va trobar res idèntic però va trobar un virus semblant. Deia: "Aquest virus afecta les persones. Símptomes: Fa que la persona necessiti ser masoca per viure. No és mortal. Només es pot cura amb un medicament específic".

Molt bé, ja ser que he de fer:
Primer: aconseguir aquell medicament, em sembla que a la facultat de Medicina tenen un dipòsit amb tots els medicaments existents. Hi donaré una ullada.
Segon: Invertir l'efecte del medicament. En contes de curar el masoquisme, que curi el sadisme.


Dipòsit de fàrmacs de la facultat de medicina (23:43h)

He entrat aquí de la mateixa manera. Quina sort que utilitzin el mateix sistema de protecció totes les facultats.

La sala te moltíssimes prestatgeries. Els fàrmacs estan ordenats alfabèticament. És molt gran. Trigaré molt de temps a trobar el que busco. Porto una hora buscant. Ja l'he trobat. L'agafo, el poso a la motxilla i me'n vaig.


Facultat de medicina

Sortint em trobo el guàrdia de seguretat als morros. De seguida em poso a corre cap a l'ascensor. Per desgràcia estic al la 3ena planta. Em poso dins l'ascensor i marco la planta més alta, en aquest cas la 7ena. Just quan el guàrdia entra a l'ascensor, abans que m'agafi, surto ràpidament i ell es queda allà. Agafo l'altre ascensor i me'n vaig de la facultat de medicina.
Ara només em falta invertir el fàrmac i provar-lo amb el Sr. Càries.





Casa d'en Pere Jaume


Ara estic llegint les memòries de l'experiment:
"Per invertir el medicament vaig haver d'utilitzar tècniques molt sofisticades:
Primer vaig posar el fàrmac la forn amb un embut al costat. Els efectes d'inversió del embut van fer efecte.
Després vaig mirar el medicament durant una hora amb uns prismàtics del revés. Aquest també inverteixen (de gran a petit).
Per últim vaig col·locar el fàrmac a la platina d'un microscopi. Quan mires amb el microscopi ho veus tot invertit.
Una vegada modificat el vaig introduir en un esprai per poder-lo aplicar millor."


4rta Consulta


Estic a punt d'entrar a la sala de visites. Espero que el resultat sigui positiu.

Ja em toca. Només entrar li tiro el esprai a al cara. Durant tota la visita no em fa mal cap vegada ni somriu malèvolament. Ja surto. És curiós. També ha sigut amable amb mi.
Per assegurar-me de que funciona m'espero una estona. Que estrany, no ha tret cap càries sense anestesia, com fa sempre. Tampoc no se la sentit riure malèvolament.

Visca ho he aconseguit!


Epíleg. Casa d'en Pere Jaume, 20 anys després

M'ha passat exactament com suposava. Només treure el fàrmac al mercat em vaig fer d'or. En només un any vaig superar la fortuna del Bill Gates que tenia molt més del doble del capital que el segon home més ric.

Actualment sóc el home més ric del mon.
Com que ser que els diners no fan la felicitat tinc varies O.N.G.
A més jo i la meva família vivim humilment com si no tinguéssim els diners que tenim.