2. Les aventures del noi misteriós del barret de palla. Segona història. Capítol primer.

2. Les aventures del noi misteriós del barret de palla

Segona història, Capítol primer

Un bonic dia de finals de juny, bé no tan bonic per tothom ja que una preciosa noia anomenada Francesca s'havia de llevar molt d'hora, aquell matí. Quan el despertador va sonar, aproximadament a les sis del matí, ella el va agafar i el va llençar contra la paret. El desgraciat despertador va quedar fet bocins. Immediatament, com si no hagués passat res, la Cesca va adormir-se profundament. En sentir aquell terrabastall els pares de la noia es van llevar i es van dirigir per despertar a llur filla. En el moment que els pares de la Cesca van arribar a la seva habitació la Cesca estava somiant que estava a l'institut, a classe. Just en aquell moment el pare de la noia va dir, amb un to de veu un xic elevat:
- Cesca, fora del llit!
- Present! -. va dir la Cesca en somnis, interpretant que l'havien cridat al passar llista, ja que la noia es deia Fora de cognom.
El senyor Fora no entenia res. En aquell instant la mare de la noia va murmurar a cau d'orella unes paraules boniques i tendres a la seva filla. Però res, la Cesca no és despertava. El senyor i la senyora Fora van continuar insistint fins que llur filla es va despertar. Al veure que la seva filla s'havia llevat, els pares de la Cesca van tornar a dormir, ja que era molt d'hora.
La Cesca va llevar-se i va anar fins al lavabo caminant d'una manera força matussera. La pobre noia es va donar un bon ensurt al veure's la cara al mirall. Feia una cara de cadàver inversemblant. Quan es va recuperar de l'espant la Francesca es va rentar la cara a corre-cuita.
Aquell dia tan preciós de juny la Cesca no s'havia pas llevat a tocar de l'alba per gust sinó perquè aquell dia la nostra protagonista tenia examen de música. La jove flautista sabia tocar totes les cançons que entraven per l'examen excepte una, la que havia de tocar juntament amb el noi del barret de palla, que era pianista.
Per desgràcia d'aquell noi, que ja interpretar la cançó perfectament, la Cesca el va fer anar a casa seva a les set del matí per practicar.
Tan bon punt el barret de palla va arribar a la llar de la Cesca, ella el va fer entrar amb rapidesa i el va portar a la portar a la cambra del seu germà, en Facund, on hi havia un piano digital a causa de que en Facund tocava el piano. La Francesca va dreçar la flauta amb agilitat i van començar a tocar. Els joves músics van interpretar una adaptació per a flauta i piano d'una "arietta" de la òpera de la òpera Cosi fan Tute, de W.A.Mozart.
La música que es feia a la cambra d'en Facund, l'amic de rostre enigmàtic i barret de palla i la Cesca amb una flauta que sonava una mica a esprai, va despertar, a part d'en Facund, a tot el veïnat.
El noi del barret estava corregint algunes errades que feia la noia al tocar el seu instrument, a més d'un expert pianista el jove músic era, a més, un bon flautista quan en Facund, que quan els dos amics van entrar a la cambra estava profundament adormit, es va llevar del llit d'una revolada i va amenaçar la seva germana i el seu amic. A més ni el timbre ni el telèfon de casa dels Fora no parava de sonar. Eren els veïns que no paraven de queixar-se, per enèsima vegada, del só que emetia la flauta de la noia al tocar.
La parella de músics van fugir cames ajudeu-me de la casa per por a la actitud violenta que havien adquirit els veïns de la Cesca al sentir-la tocar tantes vegades.
Quan la flautista i el pianista van sortir al carrer van arrencar a córrer carrer amunt. Al cap de cinc minuts i escaig fugint de la gran quantitat de veïns enutjats el noi del barret i la Cesca van arribar a la botiga de llaminadures del poble, on els dos amics es van conèixer.
La Cesca i el portador del barret de palla es van assentar al banc de davant de la botiga, que estava tancada. La Cesca que, per primera vegada, li preocupava la nota de conjunt instrumental va dir, amb cara de pomes agres:
- Què farem ara? No tenim on anar a assajar...
- Ja... Però tranquil·la, Cesca, segur que se'ns acudirà on anar.- va dir el noi del barret, sense creure's gaire el que deia.
- Però l'examen és les nou!.- En aquell moment la jove flautista va consultar l'hora al seu rellotge nou. Desprès de la consulta va exclamar.- Malament rai! Són dos quarts de vuit.
- Encara tenim temps, una hora i mitja és molt! Ja se'ns acudirà alguna cosa.- va dir el jove músic que, misteriosament, havia oblidat el pessimisme que l'envoltava feia un instant.
En aquell moment a la cara de la Cesca hi va aparèixer un somriure misteriós. Se li havia acudit una idea.