Perplexitat

No entenc el món! No l'entenc!! Què em passa? Però què coi em passa?? Perquè no puc entendre la crueltat, l'egoisme, el menyspreu o l'ambició? Tan difícil és, acostumar-se a la mentida, la injustícia, la hipocresia o la violència? Cóm és que no aconsegueixo sentir-me inferior a ningú, per molt que tingui poder per ferir-me? En què sóc diferent? Perquè em fa plorar el plor dels altres? Perquè no se mirar cap una altra banda, i seguir rient? Cóm és que no aprenc dels desenganys, d'una vegada? Perquè sóc incapaç de tornar els cops que rebo? M'ajudaria potser, tenir orgull? Perquè estimo tant? D'on em brolla aquesta deu d'amor que a voltes gairebé m'ofega? Perquè em resisteixo a acceptar que no es pot confiar en ningú, que la bona voluntat no serveix per res, o que no es pot anar enlloc amb bona fe? I perquè persisteixo en confiar en els bons sentiments? Què hi ha en mi de tan estrany? Què hi puc fer... què puc fer, per ser normal? ... Vull ser normal? Què és el que vull?

Voldria fugir lluny, desaparèixer! Voldria amagar-me dintre meu i tapar-me les orelles! Passar pel món sense fer soroll, com una ombra. Que ningú em vegi! Que no em facin mal. No entenc la gent i les seves conductes... Per què han de ser inevitables, els conflictes? No podem raonar, dialogar? Té algun sentit, seguir sublimant la compassió i l'estima?

A vosaltres... que no pareu de discutir...! que no pareu d'enfrontar-vos...! que no pareu d'escridassar...! Ja no us suporto!! I a vosaltres... els altius, els que enganyeu, els que teniu el cor fred, els que us mireu el sofriment amb indiferència, els que feriu sense remordiments... no us vull a prop meu! Perquè amb vosaltres estic descobrint l'odi! M'heu causat tant de dolor...!! I amb tot... sóc incapaç de maleir-vos. Seguiu jugant amb els vostres jocs de mentides! Continueu barallant fins a la fi, si voleu! Anihileu-vos! Destrosseu-vos tots, i gaudiu-ne... però deixeu-me en pau! A mi deixeu-me. Oblideu-me! Deixeu-me sola, sisplau! Jo sola, sí. Només jo... Incompresa i sola. Ben endins en el meu cau, arrupida. Atònita. Sense entendre res. Fent-me una vegada i una altra les mateixes preguntes... Desconcertada, perplexa.