perdona'm

Caic als seus ulls de vidre, tan foscos i tan eterns. Tan profunds.
La miro i sé que he nascut per estimar-la.
Ella em mira i em pregunta què em passa.
Somriu.
Ella no sap que estic boja per ella. Ella em tracta molt bé, em fa feliç simplement somrient.
La vida passa i els dies són llargs quan no hi és.
Em pregunto quant de temps hauré d'esperar més...
Mentrestant, de nit, abans de somiar-la, li demano perdó, perdó per haver-me penjat d'ella, no ho hauria d'haver fet. Ella no em convé, tot són obstacles i no seria gens fàcil. Però m'és igual, perquè jo l'estimo. Només em sap greu per ella, perquè.... Li complico la vida.
Perdona'm per estimar-te...