Mirades entre onades

De les vegades que t'he ecrit,
Aquesta és la més tendra
He recordat aquella nit
Aquella nit de lluna plena

Tu i jo davant el mar
Sense obrir gens la boca,
Simplement, estimant,
Mentre l'aigua saludava les roques.

En silenci t'ho vaig donar tot,
I tu ni t'adonaves
Però amb la mà posada al cor
Bategaven les onades

Igual que el teu somriure
I totes aquelles mirades
Ara em costa viure
Si no puc recordar-les

Perquè aquella nit va ser l'inici
Dels bons temps que avui segueixen
Entre tu i jo, és clar
Els records em persegueixen

I no trobo fronteres
Que em separin de la sorra
Només aquells malsons
Que vam enterrar allí sota

Recordes l'aigua freda?
Sí, eren primers dies de març
I la lluna, tan plena
Ens va deixar estimar…