Cercador
Perdent el jo
Un relat de: Ludwig_Van- Compartir:
Notícies dolentes, que t'erosionen
Comparacions odioses, que t'entrebanquen
Creences rotundes, que et desmarquen
Nits perdudes, emborratxades
Despertars maleïts, penedits
Caminars dèbils, sense rumb
Somriures dolços, que ja no fas
Frases boniques, que ja no dius
Mirades innocents, que ja no tens
Idees deslligades, que em confonen
Visions fosques, que m'horroritzen
Esperances perdudes, que em maten
Comentaris
-
Beethoven..[Ofensiu]diesi | 13-11-2006
aix.
-
Carai!!!![Ofensiu]L'epicurista Pol | 09-11-2006 | Valoració: 10
Un altre de la politècnica als RC. Ja som més!!!
jejeje
El poema m'ha encantat, em sembla genial aquestes comparacions que fas. Em passen pel cap moltes coses que m'hagués agradat fer i ara idealitzo en un món que m'agradaria que fos real.
De fet, la negació d'un sentiment profund exagera la sensació i ens expulsa de la realitat.
Masses vegades hem estimat i si no ho compartiem ens imaginem que hagués estat genial compartir-ho amb aquella persona, però potser no hagués estat així.
I a vegades em pregunto, com hauria estat jo si fos ara de lletres i no de càlculs...
Això mai ho sabré, però algun dia em matricularé a la facultat.
Algun dia sortirà el sol i podrem ser nosaltres mateixos.
Una abraçada gegant!!!!
pOL -
RainBow_CoLouRs | 11-12-2005 | Valoració: 10
Primer de tot, dir que t'he llegit pel nick, m'has recordat a la meva infantesa, quan era a classe de musica, sempre mirava el retrat d'en Bethoveen. El mirava, i pensava que deuria estar pensant en aquell precís moment, semblava enfadat, però la seva musica no em reflectia pas el mateix.
Referent a la teva biografia, m'ha agradat, es molt sincera i directa.
I referent a l'escrit, m'hi sento identificada, així que... no se que dir-te, crec que amb el temps, amb les coses que et passen de les quals no consegueixes recuperar-te, et van traient tot allò bo que tenies, la inocencia, el somriure perque si.
Bé, et deixo, n'espero més.
Besades, Rainbow. -
Delicat[Ofensiu]Ligeia | 07-12-2005
M'ha semblat molt delicat, suau, dolç... Crec que es un d'aquells texts que canvia segons el moment personal en el que el llegeixes.
Espero el pròxim relat! -
Hola![Ofensiu]fosca | 02-12-2005
aquest relat m'ha fet pensar en totes les vegades que he volgut ser jo mateixa i no he pogut.
Felicitats, és molt bonic.
Anna -
hmmm[Ofensiu]quetzcoatl | 21-11-2005
Interessant la manera en que et presentes, rere una màscara altiva i un nom que fa tremolar la història de la música i el dramatisme; també és interessant aquest anar desgranant de la vida, treient-se les lloses del damunt com si fossin simples paraules, capturant l'essència ja abatuda d'una existència que pesa. Tanmateix, el fet que sigui una pèrdua fa que no cal oblidar lo essencial: el jo, el poeta, el que mira esporuguit des de la foscor de la seva façana, no vol aquesta "pèrdua". Sabem, doncs, que encara el podrem salvar.
I quina sort.
Una abraçada (i benvingut, amb aquesta),
m
l´Autor
1 Relats
7 Comentaris
1493 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Darrera aquest presumtuós pseudònim, s'amaga algú que espera ser suficientment conscient de la seva ignorància.Sempre he estat molt interessat per l'art, tot i que he de reconèixer (per vergonya meva) que la mandra a vegades em pot...
No he escrit mai pel sol gust de escriure. Em sembla que aquesta pàgina és un bon motiu per a fer-ho.
Estudio una Enginyeria, que et manté en un món fred i sovint massa apartat de les realitats socials.
M'agraden les bones converses amb amics. Però també m'agarada dir vajanades a tort i a dret. M'agrada gaudir de les pel·lícules. M'agraden molt els idiomes. I a vegades llegeixo llibres...