Per tu...

Per tu...perquè mai em miraràs de la mateixa manera que ho faig jo, perquè mai arribaràs a sentir el que sento jo, perquè sé que no val la pena lluitar per tu, esperar-te, sé que mai arribarà el moment que tant desitjo.
Només de recordar les vegades que ens hem mirat, les vegades que t'he vingut a veure jugar a futbol, les poques vegades que ens hem saludat i hem parlat, em sento tan feliç.
Però també quan hi penso, m'adono que sóc tan innocent pensant que a tu t'importa tot el que he fet.
Ja no sé que sento, ni que vull, potser no val la pena, continuar lluitant per tu, potser hauria de tirar endavant i oblidar aquells pocs moments en que vaig ser feliç "amb tu".
Però no puc, o més ben dit, no ho vull, amb aquells records tinc la sensació que algun dia, per tu, poc o molt vaig formar part de la teva vida, i això sempre és bo,no?
Tothom em diu, que t'oblidi, que faci la meva i que tu faràs la teva, em diuen que no em necessites per ser feliç, i que en el fons jo tampoc a tu, em volen fer adonar que MAI serem més que amics, i que si ho fóssim, segurament en sortiria perjudicada, però i que? Dels errors se'n aprèn, i a mi m'agradaria equivocar-me, juntament amb tu.
Seria tant bonic...