Per tots vosaltres

Ja no hi ha excusa
Per trobar-nos tots.
Ni per fer alló que tans ens agrada
I ens uneix.

Moments i somriures
Que quedaran només
Plasmats,
Dins nostre.

I és ara quant em pregunto de nou:
-Perquè sempre ens hem de conformar amb recordar?

No fa ni 30 minuts,
Que ens hem despedit
Dins el bar de sempre
I ja enyoro el vostre caliu.

Escenes teatrals inventades
En moments en blanc.
Si es que la cançó té raó
El teatre enganxa.

I és ara quant em pregunto de nou:
-Perquè sempre ens hem de conformar amb recordar?