Per què?

Un relat de: Arwen_herm

Un últim cop contra el moble del menjador. L'últim.

Després, com si res hagués passat, se'n va a la cuina i agafa una cervesa sense alcohol de la nevera. Se la veu desde la llauna, sense treure un got ni cap recipient per protegir els seus llavis de la llauna que tallava tant com qualsevol ganivet amb els que m'havia amenaçat. S'eixuga els llavis i deixa la llauna a sobre del marbre mentre, amb l'alte mà encén la radio on ja havia començat el programa esportiu del vespre.

Jo, mentrestant, seguia mal asseguda al terra de la sala, sense poder-me moure ja que encara tenia el cos adolorit dels cops, tot i que ja estava acostumada als cops mai m'habituaria a la sensació de veure'm així, tan indefensa, tan feble, tan sola, tan dona.

Al principi em sentia culpable. Em preguntava que hauria fet malament i em castigava psicològicament per no ser una bona dona, suficientment bona per ell.

Més endavant intentava evitar els cops, fins que un dia vaig intentar fer servir la força per defensar-me d'aquell desconegut del qual m'havia enamorat algun dia. Va ser la pitjor pallisa. Durant uns minuts vaig deixar de sentir els cops, les patades, no m'importava res, no sentia res. Aquell dia va ser quan me'n vaig adonar finalment que aquells blaus, talls i altres marques que poblaven cada cop més el meu espatllat cos.

Allà estirada al terra vaig palpar-me la cara, a sobre de la cella hi tenia un tall que segregava sang. Tenia la galta adolorida i un blau considerable a l'espatlla, provocat pel cop contra la taula quan ja havia caigut. Un altre blau al ventre i una rascada a la cama eren les restes que havia deixat la darrera pallisa.

Per primer cop cau una llagrima. La primera llagrima després de tots els maltractaments. Per què no puc fer-hi res? No el puc denunciar. Vull defensar-me d'ell, abandonar-lo i anar allà on no em pogui trobar, però la seva manutenció m'és necessària. El que vull és defensar-me d'ell. Que em respecti com m'havia obligat a fer-ho jo. Però vaig néixer desadvantatjada. Ell és un home, és fort, és submissiu i li encanta. Ho demostra cada cop que excerceix el seu dret de marit maltractador. Ell és l'home. Per què ha de demostrar-me la seva superioritat marcant-me?

Per què vaig néixer feble? Per què li agrada tant recordar-m'ho? Per què cada cop que em pega em penso que serà l'últim?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arwen_herm

Arwen_herm

13 Relats

7 Comentaris

14629 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
La veritat es que la meva biogràfia no és massa extensa. Vaig néixer, vaig llegir i ara escric perquè és la millor manera que he descobert per trobar-me a mi mateixa.

lisasimpson08@hotmail.com
pim_pam_plof@hotmail.com