Mirada del Sol.

Un relat de: Arwen_herm

El vent juga amb els flocs de neu capritxosament. Cadascun segueix el seu camí sense parar atenció en els altres, seguint el seu trajecte parsimoniós cap al terra, per allà desaparèixer.
El meu paraigües canvia de color sota aquella manta clara i brillant, misteriosa, plena d'il·lusió. Els flocs cada cop es fan més grossos i persistents, flocs suaus, que conviden a sentir-se bé.

Miro els teus ulls i veig la mateixa il·lusió que sentia jo. Miro el teu somriure i és el mateix que hi havia en els meus llavis. Els teus guants ja són molls i els pantalons plens de neu però la teva infància no té consciència de fred, la felicitat és capaç de fer desaparèixer tot patiment o fred.
Et veig gaudir de cada instant a la neu mentre ell fotografia el moment. T'estimo. Una llàgrima cau.
T'abraço.
Veig la teva felicitat i m'emociona. Innocència. Infantesa. Maternitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arwen_herm

Arwen_herm

13 Relats

7 Comentaris

14625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
La veritat es que la meva biogràfia no és massa extensa. Vaig néixer, vaig llegir i ara escric perquè és la millor manera que he descobert per trobar-me a mi mateixa.

lisasimpson08@hotmail.com
pim_pam_plof@hotmail.com