Per què Joan?

PER QUÈ JOAN ?

Ara estàs aquí,
davant meu,
estirat en un llit, que no és teu,
tot blanc,
els llençols,
el teu rostre,
el teu cos.
Ja no dius res,
ja no fas aquelles rialles,
de quan eres petit,
ni plores,
ni rius,
tan sols estàs estirat,
immòbil, callat.
Ja no estàs entre els meus braços,
com quan eres nen,
que et bressolava,
et cantava cançons,
reies com un beneit,
i m'enfadava perquè no dormies.
Més ara estàs estirat,
no faràs cap més disbarat,
no m'abraçaràs,
com quan vas tornar de la mili,
tan sols estàs estirat,
immòbil i callat.
Que n'has fet de la teva vida?
Per què em deixes sola?
Que t'he fet perquè em castiguis
sense els teus petons?
Per què vas agafar aquest camí
de les agulles i la droga?
No tenies el meu amor?
Volies ser lliure,
i ara estàs estirat.
Tot blanc,
els llençols,
el cos,
el rostre,
immòbil i callat,
i tot per què Joan?