Per què existeixen les despedides?

Un relat de: el petit

Trist dins del tren veient com desapareixies quieta a l'andana de l'estació dient adéu amb la ma, amb aspecte feliç, però... que s'ha de fer si no.
Amb el tren en marxa vaig anar al lavabo...no podia aguantar la ràbia que contenia a dins meu. Va sortir tota en forma de llàgrimes amargues. Volia estar al teu costat, venir amb tu, però el tren no para.
La desesperació s'apodera de mi, hem poso a tocar la guitarra i nomes hem surten cançons tristes per no estar al teu costat, cançons conegudes, inventades...és igual, totes son tristes però amb un punt de ràbia. Ràbia de que no estiguis aquí, ràbia de que jo no estigui amb tu, ràbia d'estar tancat en un tren i no poder parlar amb ningú.
Les durícies i les butllofes que hem sortiran als dits de tant tocar la guitarra serien l'únic record que tindria de tu...l'únic lloc on podria mirar i beure la teva cara, poder parlar i que hem contestes la teva veu. Per sort no t'hauré de recordar gracies a les lesions creades per la teva pèrdua. Podré mirar el braçalet que hem vas donar per saber que potser tu també estàs pensant en mi.
Dormiré tota la nit per com a mínim veure't en somnis i recordar-te pel mati intentant no pensar en el temps que estaré sense veure't.

Comentaris

  • Oh yeah![Ofensiu]
    caotics | 10-01-2007 | Valoració: 8

    Que bonic! M'agradaria que algú escrivis això pensant en mi... però sense ser tant trist! Més aviat m'agradaria despertar aquests sentiments en algú... Suposu que algun dia arribarà el moment però fins aleshores... Carpe Diem!!

    No sabia que dins d'aquest científic s'hi amagava una ànima de poeta^^

    Apa noi, ja t'he comentat que t'impacientes!

    Un petó i segueix escrivint que, almenys a mi em desfoga!

  • p**u [Ofensiu]
    amoinat | 20-01-2006 | Valoració: 10

    mira es que fins i tot jo em canso de repetirto per si amages a la humanitat aquest do que ves a saver qui cony te la consedit no paris descriure per moltes coses que et pugi dir la gent i xaval aviam si men dediques un

  • RêD WiTCh | 26-08-2005 | Valoració: 10

    que despistada! abans no t'he ficat la valoració!!! et valoro els tres relats en un, d'acord? =P petons!
    i no desesperis que... no... no pensis, viu el moment, que ell ja en sap d'IMPROVITZAR!

    De cap a autors preferits!

  • RêD WiTCh | 26-08-2005

    FLI-PA! és que no sé que dir! estic sense paraules! és que tremolo... i casi que em salten les llàgrimes i tot (com ma mare quan escolta la vostra cançó xD) però no exagero... i pensar que vaig tenir la mateixa sensació... quantes hores vam passar junts?? i l'altre dia... quanta estona vam estar parlant?? i recordant la nostra timidesa? no pot ser això... buf! escrius molt bé!!! de veritat! publica'n més home... buF!
    Petons noi! ens veiem... demà mateix? =P Ja parlarem!!!

    Aps... i saps que... t'estimo? però... és d'una manera... desbordant! i no la puc controlar...

    [La Bruixa Vermella - perquè les bruixes... ho sabem tot]

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de el petit

el petit

9 Relats

24 Comentaris

9368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Soc...segons alguns timid...si hem mires d'un costat extrobertit...i si hem mires de l'altre un boig de qualsevol manera i per qualsevol cosa. Aixo sí, si hem mires d'esquena sok ...una noia.
Crec que soc divertot o com aminim un felixianu...pero crec que aixo hem ve perque descarrego totes les penes al paper.
Cadascú hem defineix com vol i com ho troba més apropiat. Fins ara la millor defenició que m'han fet a estat di-m'he que soc un personatge. I ben mirat si que soc un personatge pero,...qui no és un personatge?
Estic obert a coneixer a tothom que s'hem presenti, nu hem fara res que m'agrageu al msn.

kewi_tie@hotmali.com

Benviguts, grans, petits, joves, vells, bells i ... no tan bells, inteligents i ..no tant inetligents,...poetes i no tan poetes,...en el fons... benbinguts a tots els que hem volgueu llegir i si us plou, comenteu, m'alegrareu el dia.