Per la gent que m'estima

Un relat de: Marc Freixas

Al meu lloc de sempre,
i assegut a la cadira que hi ha al final de la casa,
torno a escriure les coses que no vull quedar-me per a mi...

i torno a deixar-les anar, i així em quedaré més tranquil finalment.

Perquè mentre hi hagi quatre paraules al tinter,
les faré servir encara que per alguna gent no vulguin dir res, ja que per a mi voldran dir coses especials, tot i que jo, com ja he dit abans, no me les vulgui quedar per a mi.

Fins i tot quan em senti sol,
i en els moments que ja no tingui a ningú,
necessitaré aquestes quatre paraules per entendre que sóc viu,
i per entendre que les coses que m'agradin no les haig d'oblidar per res del món.

Avui però, encara hi ha gent que m'estima i em comprèn de veritat,
i això fa que continui buscant les quatre paraules que necessito per viure,
i també fa que guardi tot allò que més m'agradi sense oblidar-ho,
i...

gràcies.

Als meus pares que em llegeixen sempre,
i a ella, sobretot ella que m'ajuda,
i em llegeix,
i m'estima i em fa feliç.

Per la gent que m'estima :

gràcies.

Comentaris

  • Si Marc, així és com tu dius[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 21-02-2007 | Valoració: 10

    Veritat Marc, aquestes quatre paraules que son un camí de VIDA amb majúscules. Aquestes quatre paraules que sorgeixen de la nostra ànima, que ens sostenen, que ens bressolen, que ens espitjen, ens exigeixen a sequir sercant en el nostre pou sense deturar-nos mai de mai.
    Et deix un desitj: Que sempre t'arribin aquestes quatre paraules. Que sempre et solquin per dedins fins a trobar-les, i que sorgeixin com un gran vent que remogui on quedin escrites.

    Al mateix temps sense perdre mai els nostres origens, i agraint com tu fas als que t'estimen la gran força que et donen per seguir caminant. Per esser un cercador de mots, d'aquests quatre mots que cimenten una manera de comprendre la VIDA, altre cop en majúscules.

    No fluixis mai, nin¡¡¡¡

    Josep- Keops el beduí vianant.

  • Ets agraït[Ofensiu]
    Lavínia | 21-11-2004

    Tens sort perquè tens gent que t'estima i a través del teu poema els rendeixes un petit homenatge, la qual cosa està molt bé.
    Desitjo que sempre sigui així i que tu ho puguis retransmetre tan bé.

    Fins una altra

  • Per tu.[Ofensiu]

    Aquest matí he tingut l'honor d'enviar-te el comentari número 300. I ho torno a dir perquè d'alguna manera ho he considerat un petit privilegi que m'ha brindat el destí.
    I aquesta tarda ja hi tenies dos poemes més.
    M'ha encantat la frase "Perquè mentre hi hagi quatre paraules al tinter, les faré servir encara que per alguna gent no vulguin dir res, ja que per a mi voldran dir coses especials [...]". Demostres un cop més que la literatura és quelcom que et flueix a través de les venes. Perquè passi el que passi escriuràs. Gràcies, Marc. Moltes gràcies.
    Una abraçada

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.