Per instants

La pluja cau als carrers de Gràcia,
mentre espero, no penso, escolto,
la música, records, velles cançons
que acompanyaven la teva mirada.

Arribes, tard i esvalotada,
amb el paraigües, no has canviat,
bogeria a la sang i ara el cap
el rumb indefinit d'una vida que cansa.

Com la meva; parlem, esperant el sopar,
que te'n devia un, no vaig deixar de fumar,
i em faig creus, després de tot l'any
els camins que em seguit no són gaire allunyats.

La complicitat fa acte de presència, que esperaves,
des del primer minut, la primera cervesa,
compartim les postres i enllacem les paraules,
paraules callades, massa temps guardades.

Poques hores dormides divendres, cares cansades,
que els excessos son massa presents a les nostres vides,
però sembla que tot es curi, allà asseguts, al teatre,
fent una última cervesa, pensant la pròxima parada.

La compta, els abrics, i cap a fora,
la pluja amaina, donem voltes per Gràcia,
tot massa ple, direcció Balmes, la paraula als llavis,
aquells llavis, pecat, que vaig besar fa un temps.

Trobem taula i cervesa, el temps s'inquieta,
sense voler, et miro, mentre parles, el cap se me'n va,
quan recordes vells temps, una nit al poble
que ens vam conèixer ara farà tres anys.

Somrius, somric, portem sis hores xerrant, sense parar,
i t'apropes, jo poruc, distant, ja ens fan fora el bar,
no és el moment, no et miraré als ulls, ni als llavis,
que ens veurem d'aviat, a l'ateneu?
La música et va agradar, m'has dit que t'hi convidi,
i ho faré, amb la por al cor, que per instants sembla
que torni a creure en l'amor, i en el perdó...
"Per instants!"... Bona nit.