Per aquestes casualitats de la vida

Un relat de: Guillauchi
Aquell home que tantes notes feia amb la seua tendra veu, amb aquella aguda i tenebrosa agilitat, no feia més que repetir una i altra vegada la mateixa "tonaeta". L'auditori, ple de gom a gom cridava exaltat davant la grandesa amb que feia ressonar la seua flexible campaneta. Fins i tot el compositor s'alçà, es quedà una estona dret i tornà a seure.

Ningú podria creure la història que us conte ni havent estat present el dia del concert: va ser tan impressionant, que les paraules escapen la magnificència dels fets. I tot pel do de pit que feu el cantant semihome amb les freqüències més ràpides mai vistes per cap humà.
Els presents quedaren bocabadats amb l'actuació però, per aquestes casualitats de la vida, quan la cançó va arribar al seu clímax, a la cúspide, la quantitat d'aire que va soltar d'un cop tractant d'entonar per fora la seua tessitura, li provocà una forta abaixada de pressió que el va fer caure a terra. D'aquesta manera, l'excepcional representació d'aquella òpera va passar a l'oblit, superada per la tragèdia que donà mort al pobre soprano.

Per aquestes casualitats de la vida, mai s'ha tornat a cantar la trista àrea d'aquella obra sinfònica per a solista i cor. Potser per l'anomenada "superstició" dels escenaris, potser perquè mai ningú hauria pogut superar la fenomenal veu del semihome.

Tal vegada siga així però allò que és sabut, és que no es recorda aquell dia pels insuperables tons que impregnaven la sala, sinó simplement pel tràgic final del cantant.
Per aquestes casualitats de la vida, mai ningú recorda el seu nom, mai ningú ha pogut recordar la peça que feia sonar ni tampoc ningú ha fet mai cap esforç per assabentar-se'n. Per aquestes casualitats de la vida, l'oblit ha fet que ni en el món de la música ni de l'òpera, ni en cap lloc del planeta Terra, la galàxia ni tampoc Déu recorde cap mena d'informació sobre ell. No va tenir infantesa, ni adolescència, ni família, avis, pares, cosins...
Per aquestes casualitats de la vida, la mort va ser l'única treta de la seua vida.

Comentaris

  • Paradògic[Ofensiu]
    Guillauchi | 04-03-2016

    L'escalfor de l'aigua es refreda, es congela i al final es desfà. I ningú se'n recorda del centímetre cúbic que en un moment donat va refredar el seu refresc...

  • Molt bò. [Ofensiu]
    jomagi | 03-03-2016 | Valoració: 10

    La vida està plena de situacions analogues.....

l´Autor

Guillauchi

2 Relats

2 Comentaris

612 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00