Cercador
Per al meu pare...
Un relat de: Trossets del que pensoDe petits tenim un pensament:
fer-nos grans.
De grans tenim molts pensaments,
de quan érem petits.
Poc a poc
el temps construeix el que som
i oblida el que hauríem pogut ser.
No vaga la pena pensar
si vam perdre una oportunitat,
doncs el caminar
ensenya a córrer
igual que viure ensenya a lluitar.
Tu no ho has pogut fer millor.
Amb el teu saber fer ens has ensenyat
que el dia a dia es fa pam a pam,
i el millor de tot
és que nosaltres l'hem pogut fet plegats.
Voldria que el temps s'aturés
i m'ensenyessis cada instant,
no vull perdre cap moment...
guardar-lo en el record
serà el nostre tresor més gran.
Comentaris
-
Un bon poema[Ofensiu]Fada del bosc | 02-07-2010
Un poema per llegir a poc apoc...
tal i com la gent gran ens ensenya a viure, a soborejar el que tenim, però nosaltres volem corre com si aixís ho poguessim atrapar tot.
M'ha agradat, de fet és un bon poema per a un pare, m'ha fet pensar en el meu, de gran transmetia tranquil.litat, i els problemes al seu costat semblaven més petits.
ara el relllegeixo.
La Fada
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades