Pensar.. penso massa??

Un relat de: Dunlai

Pensava.. de fet, penso sovint. La gent diu que penso massa.
De fet no és que pensi tant, però m'agrada no quedar-me indiferent amb tot allò que em passa.
M'agrada viure intensament. Si ploro, ho vull fer de tot cor. Si ric, vull que em senti el meu veí.
M'encanta saber el què faig i perquè ho faig. Perquè no pot ser que ho faci perquè sí.. Ha d'existir un motiu, no?
Potser sí que penso massa, però i què?
Penso que en el fons, si no ho fes... jo... ja no seria jo...

Comentaris

  • natasha | 02-03-2006 | Valoració: 9

    Hola!! T'acabo de descobrir i em trec el barret!!Pensar no es gens dolent, tot el contrari, crec que es molt millor exteriorizar i preguntar-se el per què de tot que no pas fer les coses perquè sí!!

    Bé, et seguiré llegint
    Una abraçada

    NaTaShA

  • Sincerament,[Ofensiu]
    vespertina | 15-10-2005

    m'encanta!!! Dius qui ets amb unes quantes paraules... Pensar ens manté vius, i ens fa viure-ho tot tant intensament com podem, vivint de debò cada minut,cada segon, vivint plenament amb tots els sentits.
    Gràcies per aquest text! I siusplau, segueix escrivint...

    _llunaplena_

l´Autor

Foto de perfil de Dunlai

Dunlai

11 Relats

17 Comentaris

13531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
"Tu saps quan de temps és per sempre més? - em va preguntar - .
És molt i molt de temps.
És l'eternitat.
Sabem que a la teva societat porteu al temps al braç i feu les coses seguint un horari.
Et pregunto, doncs saps quan de temps és per sempre més?"

****

Que n'és de difícil seguir les normes al peu de la lletra!
Que n'és de fàcil continuar jugant..
Que n'és de difícil continuar lluitant d'ençà de la primera porta que es tancà..
Que n'és de fàcil recordar que no estàs sol!!
Que n'és de difícil, sovint, entendre les paraules d'algú que és al teu costat...
Que n'és de fàcil entendre algú quan parla amb el cor..
Que n'és de difícil anar a contratemps...
Que n'és de fàcil gaudir dels petits moments!
Que n'és de difícil seguir un somni que ja quasi has oblidat...
Que n'és de fàcil seguir somniant...
Que n'és de difícil viure sense estimar..

...

Però encara és més difícil viure sense les paraules que ens omplen i ens buiden constantment... i és q sóc de les que prefereixo viure-ho tot intensament... abans que viure.. tant sols.