Marc

Un viatge al cor del Marc... aquest era el què m'havia proposat aconseguir.. arribar allà on poca gent ho havia aconseguit, tot un repte, cal dir-ho. Tanmateix, creia que valia la pena, de fet, encara ho crec ara.

Era un repte per què en Marc, era ben bé un noi d'aquells realment especials, i tant, que ho era. El seu aspecte entremaliat i un xic deixat, feia sospirar a qualsevol amb una mica de sentiments a flor de pell..

Encara recordo aquell capvespre vora la foguera on explicava la seva última jugada que havia dut a terme durant la seva estada en el "stage" de futbol de Menorca.
Em vaig donar compte, que mai es veia capaç d'explicar com es sentia; que sentia quan jugava.. li costava explicar les seves emocions, era com si es reservés per ell tot allò que tenia de persona, era fred. Per això sempre era un repte saber quelcom més d'ell. Alguna cosa més que no fos pura superficialitat.

Estava disposada a trencar aquell mur que el feia tant distant a mi, i als altres.. Ostres, era la seva germana i em sentia impotent davant d'aquell fet... Com? Aquesta fou la pregunta que jo mateixa em vaig repetir durant més de 20 anys..

Però la solució a la meva incògnita arribà ben de sorpresa. Al cap de dies de llarga espera, el metge em diagnosticà esquizofrènia. I sense més, en Marc es presentà a casa meva, i em parlà de l'amor...