La Mula!

Hola! Em dic Jan i avui faig 10 anys. M'agradaria que vinguéssiu amb mi a veure la meva àvia, la iaia Mercè. Perquè? Doncs... fa mesos que em va prometre que el dia del meu aniversari m'explicaria la història de la Mula de Sant Feliu, que com jo, aquest any també fa 10 anys! Us hi animeu?

(Tot arribant a casa de l'àvia d'en Jan)
- Bon dia iaia Mercè! He vingut amb uns quants amics i amigues, no et fa res oi? També tenen ganes d'escoltar la "historieta" de la Mula.
- Oh! I és clar que no! Com més siguem millor, ja ho saps que pots portar a casa qui vulguis.. és el teu regal.. - va respondre l'àvia.
- En fi Jan, comencem, que ja tinc ganes de fer-vos-ho saber... - va continuar la iaia Mercè.

"Hi havia una vegada... fa mooolt i molt de temps a la ciutat de les Roses, és a dir aquí a la nostra ciutat, un petit homenet que es feia anomenar Nicolau.
En Nicolau es dedicava a carretejar petites bengales i altres artificis de pirotècnia per les Festes, amunt i avall de la seva ciutat, amb la Mula." - explicava l'àvia.

-Ostres iaia... fa tants anys ja existia la pirotècnia? - va preguntar en Jan.

-Ui.. Jan.. pensa que el Foc existeix des de fa milers i milers d'anys, i els humans més antics ja feien espectacles amb Foc.. - comentà l'avià. - Però més val que continuï que sinó se'ns farà tard..

"La Mula, era una bèstia que és feia estimar per tots els nens i les nenes de Sant Feliu ja que sovint jugaven amb ella a cuit i amagar a la plaça de la Vila, i és clar de tan gran que era, sempre li tocava parar. Però també és feia estimar pels més grans i joves, doncs amb la alegria que transmetia sempre aconseguia fer somriure a aquells que potser tenien l'ànima un xic trista..
Per això en Nicolau n'estava molt d'orgullós de passejar la seva Mula pels carrers de la ciutat." - narrava l'àvia.

-I iaia.. i els meus amics i jo també hi podem jugar ara amb la Mula?- tornà a preguntar en Jan..

-Mira Jan, la Mula sempre vol jugar amb els nens i nenes de Sant Feliu.. no veus que sou el seu deliri??? Què puc continuar? - replicà la iaia Mercè..

-Sí sí.. iaia Mercè... - va dir en Jan tot ajupint el cap.

"Doncs sembla ser, que fa 10 anys.. cap allà el 1995, enmig de les festes majors quan en Nicolau es disposava a creuar de punta a punta de la ciutat tots els artificis de foc amb la Mula carregada, una noia jove va ensopegar amb una pedra i va anar a parar just damunt d'aquella bèstia tan amigable. Fent que tota la pirotècnia caigués i comencés el que seria un gran espectacle de llums i colors, i com si d'un espectacle es tractés, la Mula començà a giravoltar sobre sí mateixa, tot dansant al ritme dels petards mentre s'empassava gola avall petites flames que esclataven espurnes." - explicava la iaia

-Ostres iaia, quina por, no? I la Mula tenia por? - va preguntar encuriosit en Jan.

-Jan, sempre fas tantes preguntes tu? Sí, clar que tenia por.. però el cert és que diuen que va ser en aquell moment que va descobrir la màgia del foc i el seu espectacle meravellós. - va continuar la iaia-.

"Diuen que en Nicolau no se'n sabia fer avenir de tot el que estava passant, i espantat pels possibles comentaris que s'imaginava que podrien dir els seus veïns va marxar cames ajudeu-me per tal de no fer-se'n responsable de la situació." - va contar la iaia.

-Apa, quin amo tu! Així que vénen maldades, aquest bandarra fuig com un covard.. pobre Mula.. - va comentar en Jan.

"I tot d'una, aquella noia jove que havia ensopegat amb la pedra, va aixecar-se de terra i adonant-se del panorama va córrer a ajudar a la pobra Mula que s'havia quedat sola davant de tota aquella funció.

La Mula agraïda com estava que aquella noia no l'hagués deixat sola va voler expressar-li la seva gratitud, però la sorpresa va ser que en comptes de paraules, li sortien flamarades de foc."

-Uuuuuooohh!!! Què dius ara iaia? De veritat? - exclamà en Jan!

"Sí, i tot i així, la noia seguia al seu costat, i li va prometre estar-hi per sempre més. Ja que el seu antic amo se'n havia desentès d'ella al primer ensurt." - Va contestar l'àvia a en Jan.

I així va ser com la Mula va deixar de carregar i descarregar objectes i trastos amunt i avall per convertir-se tota ella en un espectacle de foc i dansa, acompanyada per la noia jove, tal com va dir, per sempre més.
I conte contat, conta acabat."

- Oh iaia.. ha estat.. ha estat.. genial!!! Què podem anar-la a veure aquest any al correfoc?- va exclamar ple d'alegria en Jan.
- Què et penses si no.. que ens ho perdríem? Anirem ben protegits i ens ajuntarem a la festa, ja comença a ser hora que la coneguis de més a prop..., i bé, amb tots vosaltres ens hi trobarem allà, oi? - va acabar dient la àvia Mercè.