Pensaments enfosquits

Com qui busca la llum en la foscor,
La controvèrsia dels pensaments,de les sensacions,
És una dimensió perduda,
que es confon amb la realitat,
cal cavalcar el pensaments,
però la força de voluntat es retroba amb la por,
i la veritat esdevé una arma que estima i ataca.

El temps és el signe de l'eternitat silenciada,
Perquè els teus ulls no son,
Són un somni,només un miratge.

I si la veritat ens ataca amb l'alienació?
Serien ulls llunyans I derramats.
I si la veritat ens estima només en l'amistat,
Només am veure els teus ulls seria un mar serè.

Només estas als meus pensaments,
I jo no estic als teus pensaments,
Ets un somni que s'aha de perseguir.

Que les portes que s'obrin no es tanquin
Sobre nosaltres mateixos.