la llum

Porta'm de viatge,avui no tinc son
i no he d'anar enlloc,
i és que pot més la teva absència,
que la meva prodigiosa solitud,
tu ets el record que em guia,
el record que manté l'ànima,
fins que estás aquí de nou.

Tenia tantes coses a explicar-te,
que hauries de saber,
que no vaig saber equilibrar-me,
mentres notava e murmuri de la teva presència.

Quan no hi ets,
es com si caminessis darrera meu,
com si m'empenyessis a viure,
quan hi ets,noto com obres la finestra de l'ànima
i sé que sense tu no podria ser feliç.


La teva llum no entén de jerarquies,
és una altre dimensió,encara que no sembli real,
la realitat és la dimensió,
i ets aquí sempre brillant dintre meu:
anyorar és el teu murmuri,
necessitar és l'existència de la meva finestra de l'ànima,
tenir por de no saber donar és no poder donar el que us mereixeu,
perquè el pensament et crida el teu nom,
i la teva essència traduida a amistat inolvidable
em porta a una paraula:
T'estimo!