Pendent calent

Un relat de: Pràporsxik
Va obrir la porta, no hi havia ningú a aquella habitació, era totalment buida. A la dreta hi havia una bany, i amb les ganes de pixar que tenia no va poder resistir la temptació d'entrar-hi i satisfer les seues necessitats. Al terra, mentre esguitava la tassa, va veure un condó usat, no li va donar importància, tot i això li va semblar una guarrada. L'espill li va servir per arreglar-se els cabells. Aquella habitació no li despertà gaire la curiositat, així que no va tardar en creuar la següent porta.
En deixar arrere l'entrada, s'en va adonar de sobte que aquella estança desprenia més calor que l'anterior, bastant freda, per cert. Ara el llit es trobava desfet, tacat per un parell de gotes de sang. Al principi li va provocar un sobresalt aquella imatge, però més tard ho deixà a banda, creient que qualsevol incident inoportú hauria deixat aquella marca sobre els llençols. Agafà un grapat de caramels d'anís que hi havien a la tauleta de nit. Amb tot, va decidir passar a la següent habitació, girant-se abans per pegar una última ullada a aquesta.
El nou recinte desprenia una escalfor excessiva i se'n va sorprendre. Aquesta era la més xocant de les tres, les parets eren negres, i estaven plenes de grillons. Al terra hi havien esposes, tres fuets, i a un cantó un munt de roba negra de cuir, incús una careta. El que més li va sorprendre no va ser l'instrumental sàdic, sinó la seua aparença, semblava que havien sigut utilitzats tots aquells aparells no feia molt, ho evidenciaven les restes de semen, al terra i a les parets, que contrastaven amb el negre. Després d'haver inspeccionat durant un grapat de minuts l'estança, va decidir deixar-la enrere, tot i les profundes ganes que tenia de masturbar-se allí, pensant en els fets anteriors al seu pas.
Va obrir la tercera porta. Era un fotut forn, la pell li cremava, i al mig hi havia una xica, nua, amb uns tacons vertiginosos i una copa de vi a la ma, oberta de cames, esperant-lo. Mai es va despertar tan empalmat com aquell matí.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    allan lee | 31-10-2012

    Una història ben contada que va pujant el to ( i mai millor dit) quan a intensitat i escalfor. Malgrat un desenllaç que no ens sorprèn ( despertar-se s'un somni, un final abastament usat ) la frescor i immediatesa de la narració deixa un bon sabor. Molt bé!

    a

l´Autor

Foto de perfil de Pràporsxik

Pràporsxik

3 Relats

2 Comentaris

2078 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00