PELL DE TIGRE SINTÈTIC.

ara la poesia la comento jo, el meu altre jo em deixa fer a mi.

Bé, ara que el Ramon me l'ha descobert amb el seu comentari, i sense saber que et diu ell, jo et dic que em recorda una cançó francesa dels seixanta setanta, Brassens, Moustaki, o el Belga aquell... com es deia...?

En fi, un poema molt bo, molt de carrer, poesia de carrer, i m'agrada.

Abraçades!!

Ferran/Jaume


(Algun dia t'explicaré aquesta dualitat de noms)

..i em fot -versió valenciana- a la vegada, que aquest bell poema no tinga cap comentari. Perquè, saps, xicona, jo seguiria per aquest camí: un cant, un dol, un no sóc només que jo, i mentre, mire al meu voltant i en done testimoni dels altres i del mi instrospectiu. M'has trasportat al Montparnasse i a Montmartre dels meus anys jovenívols.
I ara, no va res amb conya ni amb ironia. De debò, amb ànima trista i contenta alhora, d'optimista amarg o de pessimista alegre -em ve al cap ara l'expressió, no sé si la copie d'algú- ...un meravellós exercici literari, viscut o no. Tant s'hi val! molt vàlid!!!

PS1. Has arribat a les 22 visites que esperaves?
PS2. Ara, sí, 'amb conya marinera'... No seré abduit..'vritat'?

...i seu a la vora ,
de l’amant de la noia,
i de la rossa artificial,
que te una cigarreta,
i porta uns tacons d'agulla,
molt ,molt alts,
mentre jo espectadora,
prenc un te,
un dia qualsevol
fa fred i el cambrer,
encen l’estufa
copiada de Paris…