Pell d'anaconda

com es pot escriure amb tanta delicadesa...? em quedo parada amb cada poema teu que llegeixo... descrius coses tan simples amb tanta grandesa.. mai deixaras de sorprendre'm..

des de bordils a terres barcelonines.. un petó ben gros!

Sóc un mal comentarista i per això, generalment, llegeixo i callo.

Avui però, el teu amable comentari - amb impagables imatges - em convida a dir-te que segueixo els teus poemes des de fa temps i que crec, sincerament, que ets un molt bon poeta, imaginatiu i divers. Ara mateix, puc dir-te que recordo el romàntic "Trisstese", la dolçor de "Quelcom sobre la mare", l'ingenu "No vull somiar", la capacitat de síntesi de "Flash eròtic", la gènesi d'un poeta a "La màgia dels mots" (un dels que més m'ha agradat) o, recentment, el sensual "Toca'm i retoca'm" (no m'agrada el títol) i el reivindicatiu "Sexe diferent".

El poema d'avui és molt maco, i fas una cosa que a mi sempre m'ha semblat molt difícil, descriure un paisatge, un instant, mitjançant metàfores: "neixen ulls de ciutat en antenes parabòliques...", "el fang es torna niu d'oreneta migratòria..."

Perdona el rotllo. Una abraçada.