Pàtria

Un relat de: Cavaller de Moncaira

El bressol del nen, les caricies de la mare, els consells del pare, els companys de la infantesa que amb nosaltres compartiren estudis,jocs,costums; heus aci els accidents materials de la Pàtria.
La Pàtria, però és molt més. És com l'ànima que ha anat forjant el sentiment que ens inspiren aquests accidents.
No és pas el sentiment patri un impuls de vanaglòria del que és pròpi ni una vulgar enyorança del lloc d'on venim. És pel contrari, la solidaritat sens limits ni miraments de cap mena de tots els que ens són germans per la mateixa acollida dels mateixos ja referits accidents.
La Pàtria, la formem nosaltres amb el nostre estil i el nostre comportament. A diferència de la Nació i de l'Estat que tenen factors limitats; la Pàtria ella té essència espiritual. No té pas límits per molt lluny traspassem les fronteres del poblet, de la regió o del país en conjunt. Per dur es tengui el cor, els records del passat de cadascu mai el deixen fred i insensible. Tot aquell que, per tal o qual motiu, es troba fora de casa i del seu entorn acostuma alegrar-se de topar-se amb gent com ell. Que parla com ell i que potser pensa com ell perquè ambdos han begut la mateixa rel i la mateixa cultura.
La Pàtria no és pas un mot buid com preten certa teoria materialista i modernista: L'indret circumstancial on has vengut al món o on t'umples la panxa. La Pàtria és la teva familia i la familia dels teus germans, amics i veïns.
La Familia, la teva (la meva) familia, és la pedra fonamental de la Pàtria (de la nostra Pàtria) D'allò que uns anomenarem Catalunya (Mallorca, les Illes). Altres potser l'anomenaràn Espanya , les Espanyes, Hispania o també Iberia. (El nom és el que aquí importa menys sino el sentiment i la emoció que ens provoca aquest nom).
Atemptar contra la Familia és atemptar contra un mateix. És el pitjor i el més cinic dels atemptats comesos contra la Pàtria.Aquest atemptat no potser perdonat ni a vida present ni a vida futura.
Amant nostra parla vernacla. Amant, aprofondint i estudiant la història dels nostres majors. Sent solidaris d'aquells i aquelles que l'enraonen o xerren, català, de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó. Obrint- nos un poquet més a les llengues i cultures germanes que conviuen amb nosaltres o són veïnes nostres. Fent tot això ens adonarem que Països catalans, Hispanitat, Iberisme no són conceptes buits de contingut. I que per a nosaltres la Pàtria és tot això o almenys part d'això.

Comentaris

  • Excel.lent article![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-07-2005 | Valoració: 10

    M'estic transformant en un fan habitual de tu, Cavaller de Moncaira.

    M'encanta el teu sentiment de patriotisme. Respecto, per dir-ho així, que malgrat tenir sang de pobles diferents sàpigues que l'important no és ser globalitzador i relativista sinó estimar per un lloc el teu país, i per d'altra els països del món, és a dir, l'ésser humà.

    Tinc les meves opinions, però, sobre si el sistema social s'ha de basar o no en la família tradicional... però respecto molt la teva forma de veure les coses.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    escudera | 25-07-2005 | Valoració: 9

    Sí molt bonic. M'ha agradat!

  • Patriota[Ofensiu]
    Astut | 24-07-2005 | Valoració: 9

    Això ets- Patriota?

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

172112 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.