Patiment

Un relat de: runrun


Saps el que hem patit per la teva culpa? T’hem estat buscant per tota la casa i per tot el jardí. No m’imaginava que poguessis ser d’aquesta manera, has sigut molt dolenta. No m’esperava que fossis capaç de fer-nos enfadar a la mama i a mi. Mira que escapar-te de casa! No, no i no. No hi han excuses que valguin. I no posis aquests ullets que no et servirà de res. Sort que estàs bé i no t’ha passat res. Es pot saber a on t’havies ficat, trapella? Mama! He trobat al nostre fillet! Mama! Ha tornat la Fosca i té tot d’esgarrapades! Avui dormiràs a fora i lligada. Vine aquí. Té, té, té, busca, busca. Molt bé Fosca. Dóna’m. Ai, gossa tonta, vine aquí que et faci un petó.

Comentaris

  • Humà i tendre relat[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-11-2011 | Valoració: 10

    He arribat fins aquí per casualitat... i veig que aquest relat, realment humà i entendridor, és el primer que publiques en l’espai de relatsencatalà.
    Segur, però, que no és el primer que escrius, ja que les línies cadascuna i en conjunt, denoten un domini del ritme que no puc considerar fruit de la casualitat... oi que no ho és?

    Molt satisfeta del que he trobat avui, espero llegir aviat noves creacions teves.

    T’envio una abraçada per celebrar que t’he descobert com autor/a, però, ara mateix,
    Unaquimera

l´Autor

runrun

3 Relats

2 Comentaris

1107 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor