Passant l'estona

Hi ha moments plens de mandra, moments que conviden a no fer res, a jeure en el sofà de qualsevol manera, deixada anar...
Moments en els que et repeteixes que t'has d'aixecar i posar-te a treballar, però no acabes de decidir-te, i és que s'està tan be, sense fer rés, gandulejant ...
Alguns moments sembla que et paralitzin, que no et deixin bellugar, sembla que estiguis enganxada a la postura una mica sexi , aquella postura que et mostra més llarga que un dia sense pa.
T'acomboies en el sofà entre coxins, et deixes llepar els dits per la gateta, i canvies tot fent zapping el canal, per mirar i no veure què fan a TV3 ...
Finalment, tanta mandra et porta al desenllaç, la son guanya la partida i et quedes adormida.
De matinada, a les tres o les quatre ... algún soroll estrany et desvetlla i t'adones que has passat mitja nit, mal col·locada en aquell espai estret, que ara et farà mal tot i que per molt que et fiquis al llit intentant recuperar les hores perdudes, t'aixecaràs destroçada.
Al matí, quan sona el despertador, la mandra segueix present.
Hi ha moments ...moments de tota mena.