Cercador
Passa-hi l'arquet
Un relat de: UnPas- Compartir:
I jo espero,
pacientment i sense anhelar,
el dia que tornis.
Em reencarno
en un cos sense mancança;
els esvorancs plens
de la mel que et vaig plorar.
Però si em poso de puntetes...
(a vegades ni hi arribo)
Puc sentir
les teues mil abraçades.
De veritat, properes,
suaus, calentes.
Em fereixen.
La dolça resina,
la torno a plorar.
pacientment i sense anhelar,
el dia que tornis.
Em reencarno
en un cos sense mancança;
els esvorancs plens
de la mel que et vaig plorar.
Però si em poso de puntetes...
(a vegades ni hi arribo)
Puc sentir
les teues mil abraçades.
De veritat, properes,
suaus, calentes.
Em fereixen.
La dolça resina,
la torno a plorar.
Comentaris
-
nostàlgia[Ofensiu]Atlantis | 21-04-2024
Un poema ple de nostàlgia . M'agraden especialment aquests versos, amb el parèntesi
Però si em poso de puntetes...
(a vegades ni hi arribo)
li dones esponteneitat.
Benvingut a relats. -
Preciós[Ofensiu]Rosa Gubau | 20-04-2024 | Valoració: 10
Quin poema més sentit i tendre. L'enyorança i els records, deixen una profunda empremta, tanmateix; com aquest bell poema.
Benvingut a R.C UnPas.
Cordialment.
Rosa.
l´Autor
3 Relats
4 Comentaris
161 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
D'El Masnou.Estudiant. L'afany de trobar passions m'ha arrancat de casa. Ara, a Boston. Lluitant contra l'inèrcia però també gaudint de tota aquesta humanitat tant extranya al meu voltant.
Fa poc un amic em va dir que pengés els meus poemes a algun lloc públic, que els volia llegir, i això estic fent aquí. Espero que aquest nou compartir no interfereixi amb la sinceritat del procés.
Gràcies per llegir-me.
Pau