Pas de nena a adulta

Com enfrontar la situació, feia un any la germana gran havia quedat prenyada d’aquell xicot que li havia promès amor etern i que la havia deixat plantada al saber-ho.
Ara sols amb catorze anys, es trobava amb una falta i la por d’enfrontar-se davant una situació semblant. El seu xicot deia que no la deixaria plantada, que li faria costat, però amb quinze anys i sense medis vivendi què podrien fer els dos? Sabien que no estaven preparats, que la seva infantesa quedaria truncada per sempre més, però per altre cop no volien parar l’embaràs, en els seus ulls ho veien com un assassinat.
Que seria més dur, dir-ho als pares, seguir endavant amb l’embaràs, o perdre tota la vida d’adolescent i estudiant per entrar al nou i desconegut món de esser pares?
Tot va ser un problema que durant un temps van haver de decidir com adults que no eren i intentar veure pros i contres d’una decisió que els venia gran i que els canviaria tota la vida.
Aquells dies van ser durs, van canviar tota una visió del món. Crec que els dos van madurar en uns dies més que en dos o tres anys.
Per sort, va ser una falsa alarma, la menstruació li va baixar amb deu dies de retard, però li va baixar, va ser la salvació.
Mai més oblidaria aquells dies ni passaria un temps tant curt amb un creixement intern tant intens.