Partida de cartes

Rima la lluna amb espurna,
més que mai, aquesta nit,
maleïda nit que s'ensuma
el fum de tabac i paraules,
impressions i somriures.
El futur, un póker sense escala,
segur guanyaria amb les negres,
però provaré amb les vermelles,
que està en joc el passat, i el somni.
De nou, el vent de ponent,
s'endurà les cartes,
ens deixarà cara a cara,
on només juguen les mirades
i guanyaràs, abans de començar,
que ja està dita la paraula.