Cercador
PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE GRÀCIA DE JESÚS. BARCELONA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Camil Roig Pardos publica una fotografia d’aquesta església que l’arquitecte Josep Goday Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936 ), dissenyava , però no podia veure acabada.
Els treballs de construcció es van iniciar l'1 de novembre de 1935 (data coincident amb l'erecció de la Parròquia, i amb la benedicció i col•locació de la primera pedra pel bisbe , Manuel Irurita Almandoz (Larráinzar, Navarra, 19 de agost de 1876 – Moncada i Reixac, 3 de desembre de 1936 ) , les obres van quedar interrompudes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, i l’edifici patia els ‘estralls habituals’.
Desapareixia – no possiblement per a tothom – una bella figura de talla del Sant Crist , obra possiblement esculpida al segle XVI, i la imatge corpòria de Sant Salvador d'Horta, la imatge de la Mare de Déu Bell Amor Bell, i el altar de la Mare de Déu dels Dolors , de línies esveltes, obra de l'arquitecte vuitcentista barceloní Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889), juntament amb el grup escultòric que completava la seva ornamentació.
El 26 de gener de 1939 , la Parròquia va començar a funcionar a la capella de l’Hostatgeria del Immaculat Cor de Maria , del carrer Matilde, i setmanes després, a l'església del monestir de la Mare de Déu de Montsió .
El 31 de desembre de 1944 , el Bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Zaragoza, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), va beneir el nou temple recentment edificat, d'acord amb els plànols traçats per l'arquitecte Josep Goday .
Dins d'aquest, destaquen, entre moltes belles imatges, les escultures del Altar de Joan Rebull, l'Altar de la Mare de Déu dels Dolors , Sant Josep, el baptisteri o la imatge pelegrina de la Mare de Déu de Fàtima , portada a aquest temple l'any 1949 .
La Parròquia va tenir gran activitat els anys 40, 50 i 60, sent de les més significatives de Barcelona i de major nombre de feligresos, a partir dels anys 70, i molt significadament des de la mort del sàtrapa, viu un declivi progressiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els treballs de construcció es van iniciar l'1 de novembre de 1935 (data coincident amb l'erecció de la Parròquia, i amb la benedicció i col•locació de la primera pedra pel bisbe , Manuel Irurita Almandoz (Larráinzar, Navarra, 19 de agost de 1876 – Moncada i Reixac, 3 de desembre de 1936 ) , les obres van quedar interrompudes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, i l’edifici patia els ‘estralls habituals’.
Desapareixia – no possiblement per a tothom – una bella figura de talla del Sant Crist , obra possiblement esculpida al segle XVI, i la imatge corpòria de Sant Salvador d'Horta, la imatge de la Mare de Déu Bell Amor Bell, i el altar de la Mare de Déu dels Dolors , de línies esveltes, obra de l'arquitecte vuitcentista barceloní Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889), juntament amb el grup escultòric que completava la seva ornamentació.
El 26 de gener de 1939 , la Parròquia va començar a funcionar a la capella de l’Hostatgeria del Immaculat Cor de Maria , del carrer Matilde, i setmanes després, a l'església del monestir de la Mare de Déu de Montsió .
El 31 de desembre de 1944 , el Bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Zaragoza, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), va beneir el nou temple recentment edificat, d'acord amb els plànols traçats per l'arquitecte Josep Goday .
Dins d'aquest, destaquen, entre moltes belles imatges, les escultures del Altar de Joan Rebull, l'Altar de la Mare de Déu dels Dolors , Sant Josep, el baptisteri o la imatge pelegrina de la Mare de Déu de Fàtima , portada a aquest temple l'any 1949 .
La Parròquia va tenir gran activitat els anys 40, 50 i 60, sent de les més significatives de Barcelona i de major nombre de feligresos, a partir dels anys 70, i molt significadament des de la mort del sàtrapa, viu un declivi progressiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.