PARLO...?

Parlo per no callar,
doncs el silenci
aclapara els meus sentits,
debilitant els pensaments.

Parlo per no dir res,
i sense dir explico faules,
somnis
que el son etern captiva,
sobrevivint
a la boira de la rutina,
al llamp de la traïdoria,
al raig de sol,
d'infernal força,
endinsant-se, foradant,
destruint dolça utopia.

Parlo volent parlar,
digerint els mots
que em contrarien,
constatant ideals contraposats,
desig plantejat
en veu alta i ferma,
que serà acomplert
per la seva força,
trencada i alçant el to,
convencent de ser l'únic camí,
convençuda de ser-ho.

Seguint les passes
que en la nit va idear,
entre somnis de grandesa,
entre flors inexistents
de paratges
que mai s'obliden.
Moixaines de brisa fresca
de rialles musicada.

Parlo perquè em fa falta.
Parlo per qui vol escoltar,
doncs les idees em bullen,
i la ment de tan callar,
se'm torna innecessària.