Luxúria

LUXÚRIA


La mirada del teu rostre,
aïllada per la penombra,
em trasbalsa.

Llavis que provoquen
excitació temorosa,
Desig que et passegis
per la meva esquena,
sense rumb,
sense fi.

Conscient de saber
els paradisos mes febles,
la teva pell se'm fa meva,
guiant els dits
per dolç camí de brases.
Tremolo,
tancant els ulls
surto de mi.

Despulla les barreres
que m'atrapen,
fes-me sentir
divinitat luxuriosa
d'una nit.

Em mires,
i noto el teu desig.
Et cal la cremor
d'un cos,
em cal tenir-te dins.

Abraça'm, no paris,
enfonsa el teu sexe en mi.
Omple'm carnal proesa,
endinsant ferm el plaer,
lliscant on la puresa,
es perd per sempre.

Oh, bell amant!
El meu cos lluita ,
per seguir un segon amb vida.
Sent el compàs,
mai t'aturis,
que aviat morirà
amb el clar del dia.

Oh bell amant!,
que esgarrapes pell de seda!
Tan sols foc,
fos amb foc.
Flama viva,
flama eterna.

Sandra (coseta)