LUXURIA

La mirada del teu rostre, aïllada per la penombra, em trasbalsa. Llavis que provoquen excitació temorosa, Desig que et passegis per la meva esquena, sense rumb, sense fi. Conscient de saber els paradisos mes febles, la teva pell se'm fa meva, guiant els dits per dolç camí de brases. Tremolo, tancant els ulls surto de mi. Despulla les barreres que m'atrapen, fes-me sentir divinitat luxuriosa d'una nit. Em mires, i no to el teu desig. Et cal la cremor d'un cos, em cal tenir-te dins. Abraça'm, no paris, enfonsa el teu sexe en mi. Omple'm carnal proesa, endinsant ferm el plaer, lliscant on la puresa, es perd per sempre. Oh, bell amant! El meu cos lluita , per seguir un segon amb vida. Sent el compàs, mai t'aturis, que aviat morirà amb el clar del dia. Oh bell amant!, que esgarrapes pell de seda! Tan sols foc, fos amb foc. Flama viva, flama eterna.

Sandra Urango (coseta)