Parlo sense vergonya, parlo en català... i si m'equivoco torno a començar -si al capdavant d'aquestes paraules hi haguessin independentistes, llavors m'ho creuria més...

Un relat de: Marc Freixas

Però com que són paraules de publicitat que són només fetes expressament pel govern de catalunya, generalitat o com us doni la gana de dir-ho, doncs no és normal que jo
les cregui... ho sento molt, però jo que sóc d'idees independentistes no et crec gens govern de catalunya, generalitat o com us doni la gana a vosaltres dir-ho


la problemàtica no és en el fet de l'anunci -personalment defenso la iniciativa només com a iniciativa, no pas com a iniciativa de govern de catalunya, generalitat o blablabla de tot allò que ja he dit-

la problemàtica no és en el fet de l'anunci, sinó en qui són els que fan aquesta publicitat, que són malauradament a la vegada els beneficiats de tanta propaganda simpàtica, i que en el fons no és res més que això :

propaganda simpàtica que segur que fa arrencar un munt de somriures a molta gent que se sent catalana... ull!! he dit catalana, no independentista!! deixem les coses clares


jo independentista = no em fa gràcia, puc defensar la iniciativa, però ho veig d'una altra manera

gent catalana = li fa gràcia, no li cal defensar-ho perquè ja ho troba bé


és aquí el problema, és aquí l'engany, és aquí la gran mentida de tot plegat... a mi sincerament, em fa vergonya


es gasten un munt de peles per fer la súpermegagran publicitat, però no ens enganyem, ja que tot és només per ells

mentre fan l'anunci per la caixa tonta, hi ha jovent pel carrer que porta símbols racistes tatuats a la pell, hi ha qui es dedica a parlar sempre en castellà, no ho vol fer mai en català, passa de tot i no vol aprendre a ser tolerant


amics, jo penso el què penso, ara ho dic, ho escric...

i em sembla que ja he dit prou,
he dit les coses clares, sense embuts


i quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer!!


salut

Comentaris

  • No ho sé...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 12-04-2006

    Crec que hi moltes maneres de ser feixista...

    El fet de posar un parlar amb una pronunciació no-catalana és precisament per animar a la gent de fora a parlar la nostra llengua, no pas per despreciar la nostra fonètica. O només els nascuts a catalunya podem parlar-la? hauriem de valorar els esforços dels altres!
    A més, és que tots teniu un perfecte accent castellà, o anglès, o alemany? pero en canvi si aneu a viure a qualsevol d'aquests països utilitzareu aquestes llengües no massa correctament fins que les aprengueu bé...

    Si algú em parla en català, tingui l'accent que tingui, si m'entenc amb ell ja en tinc prou i agraeixo que faci l'esforç d'utilitzar amb mi un idioma que no és la seva llengua materna.

    No vull que us penseu que per dir tot això sóc espanyolista ni molt menys, jo també vull la independència, però això no vol dir deixar de ser tolerant...

    Ah!Per cert, una última cosa... ara parlo amb un perfecte accent del Penedès i m'agrada infinitament més que el barceloní, però abans vivia a Barcelona parlant amb l'accent d'allà i era tan catalana com ara. Els pixapins també ens estimem la nostra llengua...

  • l'opinió d'un filòleg mallorquí[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 09-04-2006

    El català bleda-xava va amb tu

    Tenim nova campanya de les dentetes. O les dentotes. Aquest cop per a fomentar l'ús del català entre els joves de quinze a vint-i-nou anys que tenen competència oral de la llengua. Molt bé per la iniciativa, naturalment, com totes les que es fan en defensa del nostre idioma. Però... A la campanya precedent van triar una veu no gaire modèlica, cosa potser justificable atès que el missatge s'adreçava a (possibles) neoparlants. Ara han triat una altra veu maldestra, amb fonètica xavejant i que quan diu català ja no pot articular una ela més bleda (ho podeu sentir aquí). Davant la persistència em deman si els planificadors lingüístics responsables d'aquestes iniciatives han abandonat tota aspiració a mantenir la pronunciació tradicional que durant segles ha estat la cara visible (audible) i inconfusible de la nostra llengua i donen per fet la dissolució del sistema fònic. Em deman si aquesta repugnant pronúncia espanyolitzada que ofereixen als joves com a model és el català que desitgen per al futur. I l'interrogant s'estén als responsables lingüístics dels mitjans de comunicació audiovisuals, en què en boca dels joves (a la publicitat, a les telenovel·les o als programes d'entreteniment) no sona altra dicció que la formada per la imitació de tots els hàbits articulatoris de l'espanyol. De joves que pronuncien bé puc assegurar que en queden molts. Potser no interessen perquè la cosa no sonaria "real". Si és així, si interessa més reflectir una realitat penosa que redreçar la llengua, ja podem córrer. O potser no s'adonen de res. Desastre, en qualsevol dels casos.

    [actualització 29-3-2006]
    Els amics del Racó català em reprodueixen aquest post, reproducció que ha generat molts de comentaris, en bona part dels quals es parla dels sentits de la paraula xava. Certament aquest mot té diverses accepcions i diversos usos. Jo faig servir el terme per a referir-me estrictament al fet fonètic barceloní i recent (el barceloní tradicional és un parlar fantàstic) que consisteix a substituir la vocal neutra per una a clara. Igual que faig servir el terme parlar bleda per designar la substitució de la ela catalana per la ela espanyola (que lògicament serà denominada ela bleda). Ambdues denominacions -xava i bleda- parteixen del llibre Llengua standard i nivells de llenguatge, de Lluís López del Castillo, un llibre molt llegit els anys setanta. Respecte a les causes del canvi fonètic dit xava, no estic segur que estiguin en els castellanoparlants, que, suposadament, en voler articular una vocal neutra i no tenir aquest so en el seu idioma, pronunciarien una a. Teniu en compte que els forasters que a Mallorca es posen a parlar en català pronuncien unes vocals neutres impressionants. Per tant, l'origen del xava és més complex: hi ha un procés d'obertura de la vocal que no s'explica únicament per l'acció dels nouvinguts. Això sí, és un tret fonètic antitradicional, distorsionador i sempre associat a tots els vicis de pronunciació espanyolitzants.

  • si...[Ofensiu]
    partisana | 09-04-2006

    totalment d'acord...no és q marxem del tema...i jo ja entenc el q vols dir...mentre la gent no entengui que la llengua pròpia de catalunya és el català, i que el castellà ( llengua q t una literatura esplèndida) és adquirida continuaran amb el discurset d que aquí el castellà tb està discriminat. Es tan vergonyós que hagi de canviar de llengua a casa meva, per la meateixa regla de tres, si jo he de parlar en castellà aquí amb un/a de castella, ja que som del mateix país, si jo vaig a castella, estic al meu país, per tant m'han de parlar en català...tots/es som espanyoles no??
    No.Indepèndenci
    SaLut!

  • A veure...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 09-04-2006

    crec que alguns us esteu anant del tema... No cal ser tan rebuscat i buscar males intencions o no hi son. Quan diuen que parlis sense vergonya no es refereix a que hagi de ser vergonyós parlar en català, sinó que intenta animar a tota aquella persona que no s'atreveix a parlar en la nostra llengua per por a fer-ho malament.
    Ma mare va arribar d'Extremadura amb 16anys i gràcies a que va deixar de banda la vergonya ara parla el català perfectament, però si s'hagués trobat amb gent que al principi no l'hagués respectat quan deia paraules mig en català-mig en castellà, segurament ho hagués deixat correr.
    Siguem tolerants en ambdues direccions i respectem les iniciatives que es fan per fomentar la nostra cultura encara que no s'ajustin del tot a la nostra ideologia, perque si entre nosaltres mateixos ens tirem pedres anem malament...

  • Donar corda al Català?[Ofensiu]

    Potser el que hauriem de fer els catalans... és possar-nos les piles!!!

  • parla amb llibertat...[Ofensiu]
    Azalea | 30-03-2006

    parla sense vergonya... (a algú li pot fer vergonya parlar en català??)

    No és que estigui en contra de tota aquesta campanya a favor del català... és simplement que no hi veig la utilitat. La intenció, segons diuen, és fomentar lús del català entre els joves, ja que és el sector que l'està perdent més... i si es perd la transmissió generacional de la llengua, ja l'hem parit. Però realment creuen que la publicitat és la solució? No crec que la gent canvï l'actitud en veure aquest anunci... I tants diners com deu haver costat, es podrien haver destinat en cursos de català, en formació, o en desdoblar més películes en català! o en moltes coses més.
    Crec que s'estan intentant posar entre la gent del carrer.. i aquí, els únics que podem realment fer-hi feina som nosaltres mateixos, els que estimem la llengua (això no vol dir que ells no se l'estimin! però ja m'enteneu).

    A més... potser s'hi estan posant massa i tot. Ja és bo que hi hagi voluntat de voler conservar i preservar la llengua... però tampoc cal que ens estiguem trobant amb el tema cada dos per tres. Ho dic perquè hi ha molta gent a qui li comença a cansar.. i no sé què és pitjor...

    El que està clar, és que jo mai el deixaré de defensar ni deixaré de lluitar i intentar conscienciar... L'amor per una llengua, per la nostra llengua, és una cosa que ningú pot fer canviar, i més si no la paren de trepitjar!!

    "i quin mal faig si dic que vull la independència? si jo de mal no sé fer-ne... ;) "

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.