Paris

Desperto del somni d'una ciutat flotant,
immensa com la claror dels teus ulls,
ponts antics sobre un riu que em recorda,
tot allò que hem fet nostre en aquest viatge.

Pujar les escales que porten al cel,
allà a dalt on tot es veu diferent i preciós,
contemplar junts el meravellós paisatge,
mentre el fort vent ens colpeja el cos...

Baixar a les portes de l'infern tots sols,
catacumbes humides, tenebroses,
tu, al meu costat, amb els ulls porucs,
jo, buscant l'encís del món antic...

Passejant pels jardins de Luxemburg,
encara et veig, fresca i natural,
pas natural, ràpid i elegant,
t'allunyes, em captives, ets Tu.

Observes aquell quadre de Monet,
"Femme à l'ombrelle tournée vers la gauche",
mirada atenta, penetrant...
quin goig ser el pintor d'allò,
que et captiva amb tanta passió...

La nit cau, la foscor avança,
preciositat oculta del teu rostre,
entre ombres a la gespa de Mart,
il·luminat, cansat, diferent...

Passeig de matí, c'est fini,
et miro, content, alegre,
tot arriba a la seva fi,
sóc feliç allà, al teu costat,
el viatge acaba, però tu hi ets,
hi ets per recordar-me
que el més gran tresor
d'aquesta ciutat immensa,
has sigut tu, i ara marxes,
i perdrà el seu encís,
però jo sóc amb tu,
i amb això sóc feliç,
comptant el dies...
per tornar a marxar..
amb tu al meu costat,
ves a saber on...
11/07/2004