Parèntesi

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó
Tan tost les nostres mirades es van creuar, sense un sol mot, ho vam tenir clar. Havíem d'obrir un parèntesi en les nostres vides i deixar de costat totes les nostres circumstàncies particulars, ser només nosaltres. (Un cop dins, no en vam saber eixir, i ens hi vàrem quedar per sempre).

Comentaris

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Estimat relataire, has clicat a la pestanya per participar en el concurs de microrelats, i creiem que ha estat un error.

    D'entrada, avui encara no podries participar, per altra banda, el relat no compleix alguna de les bases del concurs, en aquest cas particular la temàtica no s'adiu al gènere d'història, com es demana.

    Si la teva intenció és participar, esperem que ens enviïs un relat que segueixi les bases establertes en el concurs, que trobaràs en la pestanya de la pàgina d'inici.

    Si no vols participar, mira de no clicar la pestanya del concurs, dur el control dels relats a concurs és una tasca que porta feina i el fem companys relataires com tu, i li dediquem part del nostre temps lliure. No ens facis la faena més complicada, t'ho agrairem molt.

    Si vols participar, fes-ho segons les bases, si no vols participar, mira de no clicar la pestanya. Moltes gràcies, i ull!


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: