Paraules, sentiments, emocions

Veure't i no poder-te mirar. Tenir-te a prop i no poder-te tocar. Tenir-te al cap i no poder-t'ho expressar. Voler i no poder. Potser sí, potser ja s'ha acabat. Te'n recordes de tot el que hem arribat a ser junts? Cada somriure, cada rialla, les caricies, els petons, les abraçades, els mimitos, tu i jo. Ja està. Ara només són records i cada cop que et veig sento una forta punxada al pit. La tristesa m'envaeix. Em quedaria mirant-te. Em fa mal i no ho negaré, però seguiria buscant-te, per simplement sentir-te a prop, sentir que estàs bé, tot i no poder-me apropar. Saber on ets, què fas, saber que tu també em trobes a faltar. Som tossuts, oi, els humans?

Semblo forta, ho sóc, però estic a punt d'explotar. La carcassa aguantarà ferma, sí, però per dins tot està fet miques. Ja està, s'ha acabat. Mai m'hagués pensat que la línia entre fortalesa i debilitat fos tan fina. Un pas, una acció. Sóc forta. Aguanta. Tot es resoldrà. Estaràs bé. T'estimo.