Paraules per la lluna i el sol (Acròstic)

Un relat de: free sound
P ensa el que vulguis pensar, sent allò que més t’agrada,
A braça cada minut que passa, i no deixis mai de somiar.
R ecorda que encara queden infinites coses per assaborir,
A briga’t per si el sol no deixes sortir, energia per seguir...
U lls que ploren, com una pluja d’estels, deixant lliures els anhels.
L es paraules ja no tenen la mateixa direcció, potser ara hi ha quelcom millor.
E ncara enyores, jo ja no, simplement em quedo amb el més bo.
S ensacions, emocions, diferències d’aquests mons.

P assatemps prou innocent, com les branques mou el vent.
E scapant, també atrapant, disfressant si cal cantant.
R evifalles de l’amor, sentiments del nostre cor,

L es espelmes de la nit, despertant nostre apetit,
A dmirant-te a l’infinit, doncs avui m’he decidit.

L lisquen soles sense res, com fluids dels meus plaers,
L liberant el meu desig, no tot és com un capritx.
U na estrella m’ha atrapat, oblidant-me del passat,
N o malpensis ja mai més, creu si vols, sinó desfés.
A ra ja n’he après un poc, que res queda al mateix lloc,

I les pàgines que escric, potser han variat un xic.

E scalfant-me per si mai, plou al cel sense cobert,
L a vida ens ha dit de cop, que podem seguir a galop,

S altant marges i reixats, oblidant foscos passats.
O asi de cada dia, tarda o nit amb melodia.
L a cançó no em fa pas por, si la sento de debó.


::: ::: ::: ::: ::: Abril 2011 ::: ::: ::: ::: :::

Comentaris

  • Autènticaa poesia[Ofensiu]
    tout est fait, tout c'est possible | 05-04-2011 | Valoració: 10

    Sempre he admirat la poesia d'obtimisme, perquè aquesta és la que en un moment de llençar la tovallola, el moment de no tenir esperança, et fa tornar a somiar. De fet, podria dir que es una "arma" contra la desesperació i la desconfiança en un mateix.

    Gràcies per fer-me un xic més content. Estem en contacte!