Paradís d'ombres

t'he de dir que coincideixo bastant amb el comentari de la llibre, encara que, evidentment, jo no et sabré fer una crítica tan currada com la seva.

Tot i que el tema no és original, sembla que el suicidi és un argument molt sofert, la manera d'enfocar-lo la trobo molt original. I també trobo que planteges molt bé la situació, la descripció dels sentiments del protagonista i com arriba a la decisió final. Ara, crec que li hauria convingut una repassada, hi ha alguna frase no gaire ben lligada i alguns errors per escriure massa ràpid (ara qui estigui net de culpa, i no seré jo, que tiri la primera pedra)

apa, segueixo llegint!

Ostres, estimat Equinozio! T'he de reconèixer que em tenies intrigada, amb aquest relat. Anava llegint, anava paint el cúmul de sensacions d'angoixa, solitud, desencís, abandó... tota aquesta barreja de sentiments que t'has esmerçat a mostrar-nos en la història que ens expliques, i no aconseguia intuir cap a on ens volies portar.

He vist com el protagonista es llevava i sortia de casa, decidit a fer una cosa, alguna cosa. He vist com deambulava pels carrers fins que el dia passava de la llum blanca i càlida al cel fosc. He vist com s'autoconvencia de la decisió presa i s'ho repetia una vegada i una altra... Però gairebé fins el darrer moment no he sospitat quin seria aquest final: el suïcidi.

I després, aquesta conversa tan peculiar, que gairebé m'atreviria a qualificar de tret característic de la teva obra, perquè ja surt d'una manera similar en altres relats teus.

Mira: m'ha agradat el plantejament i el desenvolupament, però t'he de confessar que la forma no és de les més reeixides.

Crec que és un text precipitat. Però no em refereixo ara a una precipitació narrativa o argumental. Em refereixo a que no l'has treballat i polit, que no té el nivell d'altres relats teus.

No t'enfades, oi, si et dic això? Que t'ho dic de molt bon rotlle, eh? Que de veritat que m'agrada com escrius, i tens una capacitat per plasmar l'entorn del fet o dels personatges que descrius que em resulta increïble. M'encanta, de veritat. Però vés! Aquest relat trobo que no te l'has currat! (rodolí!)

Per exemple:

1.- El passadís no esta més net...--> De cop i volta passes el temps verbal a present i a continuació el tornes a passat.

2.- Cada dia em llevava per desitjar tronar-me a dormir...--> He, he... Molt bo! Una persona es trona a dormir, suposo que quan s'adorm roncant. (sí, ja ho sé, ja ho sé... aquest és un error tipogràfic... però noi! Els relats s'han de polir una miqueta, abans de ser enviats, no?

3.- ...vaig tancar la pota d'un cop...--> Sense comentaris.

I podria seguir fent conya, però no voldria que t'emprenyessis. No sé, Equinozio. Això és una petita "bronca" perquè sé que tu ho pots fer molt, però que molt millor. I aquest relat, que és el primer que vas publicar (i per això et disculpo aquests "errors") no està al teu nivell.

Voldria afegir, però, si és que encara m'estàs llegint i no m'has engegat a pastar fang (cosa força possible), que hi ha aspectes que sí considero ben trobats.

Per exemple: he dit que no sabia per on sortiries, i ho mantinc. Però un cop he conegut el final, m'he adonat que al llarg del relat ja donaves pistes força subtils sobre el recorregut que pensaves fer.

Mai ho havia fet i mai ho tornaria a fer.

d'alguna cosa que encara es pogués aprofitar per un últim dia.

Més endavant hi ha tot un paràgraf carregat d'interrogants on planteges amb criteri la situació anímica del protagonista. Amb sols un paràgraf ens expliques força coses d'ell, i això no sempre resulta senzill.

I la darrera frase, la que tanca el relat, també la considero ben trobada: - Bé, perquè... bé, mai ho entendries, però tingues per cert que l'infern no és l'infern que tu coneixes.

L'infern no és l'infern que tu coneixes. Bravo! Tanques amb mestria la història.

Resumint: bona història, bon plantejament... però m'has fallat amb les formes.

Una abraçada,

LLIBRE

PS.- Després d'aquest comentari, em continuaràs dirigint la paraula???

això no és un comentari: és un agraïment.

Acabo de rebre el teu comentari a un relat meu, el darrer, i ha arribat al moment just, al moment precís, a l'instant concret en què em feia falta.

Avui no tinc un dia especialment genial, i rebre un comentari... vés! m'ha aixecat la moral.

Te'n dec una!

Gràcies,

LLIBRE

El text fins a la conversa és l'explicació de l'home mort que li fa a algú que està a les portes del cel.
No sé si m'explico??

Quan l'home mor, representa que va al cel, i el que hi ha a les portes d'aquest li pregunta perque no està a la llista dels morts, i el mort li explica la historia de perque s'ha mort sense estar a la llista,
Complicat... fins i tot per a mi
i llavors diu k mai entendra pq ho fan i clar l'altre s'extranya per que ho diu en plurar, com si tothom es suicides per la merda de món que ens ha tocat viure...
espero k t'hagi quedat clar Lady Aliena
Ah i gràcies pel comentari

Hola!
Primer, moltes gràcies pel comentari...
M'he sentit bastant identificada amb el noi que parla... Tots durant la vida rebem algun pal, i ho passem malament sense saber el veritable origen de tot el mal que (ens sembla que) ens passa.
Vja, que molt bé tio, però... no entenc massa el final....
:S Explicam-ho siusplau!!!

Ptons