Papallones

Un relat de: Marc Freixas

tornen a amagar-se les papallones quan es fa de nit...

diuen que dormen sota els estels,
que parlant de tu
aprofiten per riure's de mi

diuen que porten l'alegria silenciosa
sota dels diversos colors
que ensenyen ben nues


i tornen,
sempre tornen a aixecar el seu vol quan és de dia,
i s'amaguen quan es fa de nit, quan arriba la vesprada...

quan les últimes hores de llum de la tarda s'escapen
i ens deixen un regust estrany
entre el comiat de la claror
i l'arribada de la foscor... certament em sembla estrepitós!!


les papallones
que no en tenen pas la culpa,
sembla que disfruten de la seva primavera sense fer soroll
perquè porten l'alegria silenciosa
sota dels diversos colors
que ensenyen ben nues

Comentaris

  • Les papallones[Ofensiu]
    angie | 17-04-2006

    símbols poètics deliciosos,
    alhora vibrants i silenciosos...

    Els primers versos (com diu el mestre Capdelin), brutals!

    El vol de la papallona
    remou l'aire i el pinta de color,
    el color de la teva i meva nuesa,
    el de la seva curta estació.

    petons

    angie

  • amb molr de gust...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-04-2006

    et deixo el meu e-mail, sempre a la teva disposició, sentint el retruc del tam-tam de la crida primitiva
    Capdelin@hotmail.com
    marxo cap a Salou fins el dilluns de pasqua.
    Bon cap de setmana!
    POESIA fins a la mort!!!

  • Capdelin | 13-04-2006

    els vuit primers versos, BESTIALS!
    Fa temps que no et llegia, pensava que ja no escrivies i m'he trobat que tornes a escriure... i aquest poema, GENIAL!
    Sí, me'n recordo encara de "PRIMITIUS", mai ens civilitzarem, seguirem amb aquells instins bàsics de tribu, amb aquell aroma de terra humida als peus, caminant sense despertar el so minúscul de les flors i arribant al cor humil de les coses, vestint-nos amb nuesa natural, amb els mots suficients per crear una primitiva, senzilla i esplendorosa bellesa...
    portem la poesia ben endins, amb arrels profundes... i la selva s'alça de puntetes!
    una abraçada i que tot et vagi bé com tu t'ho mereixes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.