PALAU ESPISCOPAL I RESIDÈNCIA OFICIAL DEL COPRINCEP D’ANDORRA. LA SEU D’URGELL. L’URGELL SOBIRÀ.

 El Jordi Vila Juncá, pública una fotografia del  Palau Episcopal de la Seu d'Urgell , edifici
que alhora, és la seu del Bisbat d'Urgell, i la residència oficial del
copríncep d'Andorra. https://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_d%27Andorra

L’edifici reformat a la primera del segle XV  i refet a la segona meitat del segle XIX per
decisió dels bisbes Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol
1803 - Roma, 26 d'agost 1879), i Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de
setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) pel mestre d’0bres   i arquitecte
Calixte Freixa i Pla (Berga, 1843 - Llívia, 24 de febrer
de 1920 ). Ha estat restaurat i ampliat entre el 1973 i el 1975 per iniciativa
del prelat Joan Martí i Alanis (El Milà, 29 de novembre de 1928 - Barcelona, 11
d'octubre de 2009),  recordat entre
altres coses perquè Introduí l'ús del català en els escrits administratius i en
les publicacions oficials del Bisbat.  Va
ser membre de la Presidència d'Honor del II Congrés Internacional de Llengua
Catalana (Mallorca, 1986) i Acadèmic Honorari de la Reial Acadèmia Catalana de
Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 1990). Va participar a Andorra i en
diferents llocs del país en actes destinats al ressorgiment, dignificació i
promoció de la llengua catalana.

 

Va promoure la revista diocesana Església d'Urgell (1972). Va crear, amb la
col·laboració d'un grup d'estudiosos, la Societat Cultural Urgel·litana (1977)
que a través de l'anuari Urgelia fomenta l'estudi i la divulgació del patrimoni
cultural de la diòcesi. A partir del 1992 va promoure els treballs per a crear
una emissora de ràdio diocesana que van culminar amb el naixement de Ràdio Principat.

Reivindicà la
memòria dels preveres assassinats a la diòcesi durant la Guerra Civil
Espanyola: va fer publicar el Martirologi Diocesà (1975), en va fer recollir
les despulles a la catedral (1988) i finalment, d'una bona part d'ells, va
obrir el procés de canonització (1993).

 

Com a copríncep
d'Andorra, càrrec inherent a la seu urgellesa, va vetllar pel manteniment i la
promoció de la sobirania del Principat i per la protecció dels drets humans. Va
afavorir la modernització de les institucions, tasca que va culminar el 1993
amb una nova constitució que proclama Andorra com Estat independent, de dret,
democràtic i social.

 

Ens agradarà
tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  de l’autor de la restauració i ampliació duta
a terme a l’època de l’ arquebisbe ad personam, Joan Martí i Alanis (El Milà,
29 de novembre de 1928 - Barcelona, 11 d'octubre de 2009)