PAIKA, de setze anys!

son molts anys juntes... bixu es carinyos entre les dues, la nena es diu cris, però per mi es especial així que es la meva cristy o cristofia i l'ho de nye... es una expresio que sempre diu la paika que dien: "no eh!" més o menys equival això, i a mi mencanta per què posa una careta de les seves... jajaja que mona... en definitiva, no et preocupis que t'hi acostumaràs, pensa que entra nou en una altra familia no es tan facil eh! jajaja
-> ptonets!

m´heu fotut un embolic... que ja no sé on sóc!
veig passar i creuar-se missatges... i jo al mig... xiu!...xiu!...
entre l´Ailatan, la Paika, el bitxu, la christy, la nye... i més encara... ( quanta colla sou? ) m´he ben perdut!!!
hem teniu molt INTRIGAT...
seguiu, seguiu... ja sou com de la meva família...(je je je )
gràcies pels petons...
sou wuappíssimes...
( continuarà... )

jo simplement resumeixo tots els teus pensaments en un parell de paraules, el merit es teu! si em vols busca novio no se si es el lloc més adient eh cristy! xo merci per l'intent, nye! si que em fa falta llegi però aqui els relats són "curts" i per això m'agrada si no ja sas que em canso... merci per tot, per ser com ets i per veurem amb aquests ulls tan makus, igual que jo ets veig a tu, que fan que cada dia m'enrecordi de tu i aquestes ganes de viure, juntes o separes, que et caracteritzen i fer que sem dibuixi un somriure o directement esclafi a riure! m'encanta que confis en mi i saber que et tinc per qualsevol cosa! esperu esta quan em necesitis ara i "sempre".
am tu les paraules em surten soles, paika de setze anys! (i no soc l'unica...)
-> cuideuvos i petons als dos! caure no importa sempre i quan tinguis algu que t'axequi! recordeu amb carinyo d'una admiradora... muaks!

... un altre petó per tu Capdelín, a tu Ailatan ja te l'he fet no fa gaire estona...
hauriem de aclarir que la Ailatan si que escriu... no textos llargs, més aviat, curts, és a dir, em fa els títols d'alguns textos que no sé com titular... (s'havia d'aclarir...) és una noia super sensible, molt maca i riallera i que es clar que podria escriure, però de moment prefereix llegir i anar alimentant la ment que falta et fa llegir bitxu i tu ho sas... més endavan ja veuras com et sortiran soles les paraules. a mi em va passa el mateix, fa tot just dos mesos que escric, però ara cada cop més sento que és una necsessitat per poder tiranr endavant. escriure, és com una vàlvula d'escapament, sino explotaria, em sembla que no m'equivovo si dic que molts per no dir tots els que deixem aqui els nostres escrits és per la mateixa raó. petons wapixima! i a tu tambñe capdelín!

que macus que sou, nens meus... tan l'una que ja la pentinare jo un dia d'aquets... que tu t'emociones i ala! comencem a tiarli floretes a la nena... mare meva... i l'altre.. Capdelín si va per tu, l'altre que tampoc s'està de res...(us ho dic amb bona fe ja u sabeu... que jo us estimo molt...)

Copernic agraeixo el teu comentari, però haig de dir que aquesta etapa de la vida, l'adolescència, en si és maca suposu no l'he acabada de passar, és empipadora això sí que ho puc dir, et sents com extrany dins el teu propi cos...

jajaja, la mare diu, encara que cada cop que vegi un nen en tingui "ganes", n m'agradaria teni uns fills com vosaltres, no per res eh! però deixan de banda que hauria de pari masses cops, aguanta la nena dia i nit (que això es tela tu dic jo ;p) quan us castigues o algo, els vostres sermons serien millors que els meus i això si que no! mal ens pesi hi ha una jerarquia... m'encanta que t'agradin els meus comentaris, els faig amb bona fe eh! intentu que us animeu perquè hi ha cada un... que son per publicar-lo encara que sigui sol en llibre, d'una pagina, si i que? així tothom s'el llegiria i es "transmetria" el misatge (encara que hi ha gent que la capacitat de reflexiona no la té gaire desarrollada). sento no teni cap escrit però es així. per ultim dir-te que les copes de ben segur que brindaran i llegeix ràbia me'l va deixar la nena i em va encanta! si es que aquesta nena sap més...
-> petons i FELIÇviatge al 2005!

Realment donen ganes de conèixer a la Paika, aquesta sensualitat tan ben retratada de l'adolescència, aquestes rialles joganeres, aquests peus descalços, aquest somriure innocent, o no tant, qui sap. L'adolescència té aquell encís indefinible de la bellesa, del candor, de l'espontaneítat dels cossos, de les mirades, de les galtes rogenques. Enhorabona!.

sí, és veritat... he estat buscant com un boig... els dits em feien mal de tant pitjar les tecles de l´ordinador... ( je je je )
encara que no vulguis escriure escrits... els teus comentaris són... autèntics poemes...
m´agrada que ens llegeixis... i et considero un membre de RC... o la MARE dels membres!!!
( perdona: em sembla que no m´he lluït gaire amb aquesta expressió... no sona gaire bé, je je je )
espero que, ara... la nit de cap d´any... seran tres copes les que s´ajuntaran alhora fent un amigable i carinyós "CLINC!"... per nosaltres tres... però, sobretot... per la NENA!
muaaaaaà!!!!!

no et preocupis, LA cuidaré!!!!
Ja no busco, en tinc prou amb el que m´has dit ( je je je )
i gràcies... per les teves paraules... tan mesurades, tan equilibrades, tan prudents... i taaaaaaaaant amables per a mi.
que siguis sempre molt feliç i que ELLA
( deixant de costat els petits disgustets o disgustassos d´adolescent) t´ompli totalment de joia i que gaudeixis sempre a tope d´ELLA.
Un petó i una abraçada a les DUES!!!

tu busca, busca... no, no tinc cap escrit, prefereixo admirar-vos, es alucinant la forma d'escriure que teniu alguns eh! mencanta veure com el mon es compensa! no m'agrada que siguis tan humil, si una cosa esta ben feta ho esta i prou d'acord? no serveix de res infravalorarse, vull dir, de res bo!
petons i segueix escribint... (cuida'm a la nena)
->SORT!

volia llegir algun escrit teu... però no hi ha manera de trobar-te en RC... si no hi formes part... anima´t, entra i escriu... el que sigui...
em tens intrigat.... eh?!
vinga, una abraçada... ( t´has passat amb el 10 del teu comentari... aiiix! )

segur que no hi ha paraules per descriure com es mereix la Paika... només són paraules, molt limitades, pobres de vegades... i ella deu ser molt i molt més que un grupet de paraules...
però... jo només sóc un pobre i senzill poeta ( perdó per gosar anomenar-me així ) i tampoc la conec gaire... quasi gens... només és una amiga de RC que m´ha impressionat la seva personalitat (mitjançant els seus escrits i biografia )
gràcies pel teu generós comentari
una abraçada, un petó i un bon any!

que dir-te més que el que ja t'ha dit la paika?doncs que has acertat amb tot, ella es així, així d'autentica com diria la petita paika amb un: "nye" sempre a la boca!jaja simplement que les paraules es fan curtes encara que aquestes s'hi apropin un mun!

no se si t'ho havia dit mai pro ets un sol!
mai m'havien fet un poema, pro dubtu que si mai men tornen a fer sigu tan maco com aquest... moltissimes gràcies...
es que no sé que més dir-te m'has deixat sense paraules...
que sàpigues que va als meus preferits...
ptns! i moltes moltíssimes gràcies