Pacte de sang

PACTE DE SANG

FORTÛNA
Una fina pluja cau sobre el parabrisa del cotxe. Els eixugaparabrises es mouen a un ritme compassat amb un soroll monòton tan sols destorbat per la música suau que surt de la radio. El cotxe llisca per l'estreta carretera i s'enfila muntanya amunt. El Sol fa estona que ha desaparegut darrera els turons i els núvols han deixat un vespre d'allò més negre i trist.
Les mans del conductor es belluguen nervioses a una banda i l'altre del volant i una suor freda li recorre des de el clatell per tota l'esquena. Els seus ulls darrera d'unes fines ulleres s'obren desmesuradament com volent traspassar el vidre i veure més enllà. La seva cara està pàl·lida, suosa i el seu semblant seriós, quasi malaltís.
En el seient del copilot hi ha una carta oberta i la solapa del sobre en tapa una bona part. Al final del text i escrit a mà tan sols hi ha dues paraules "CONTRACTUS SANGUINIS".
El conductor es mira de tant en tant la carta oberta recordant el contingut, ja que quan s'il·lumina el cel per culpa d'un llampec pot tornar a veure-la tan sols uns segons. Ara mou el cap en senyal d'afirmació i la seva mirada queda fixada a les gotes d'aigua que van caient.
La carretera arriba a d'alt de tot del turó i segueix bordejant el penya-segat. El conductor perfila les corbes amb serenitat, no és la primera vegada que hi passa, se la coneix molt bé. Un llampec il·lumina el mar i el bram del tro ofega per uns instants qualsevol soroll. Dues corbes més i llavors prem amb força l'accelerador, un petita recta i al arribar a la corba s'agafa fort al volant i deixa que el cotxe s'estimbi.
Un cop tremend fa saltar al home del seu seient colpejant-lo contra el vidre davanter mentre el vehicle cau pel penya-segat convertint-se en un munt de ferralla per culpa de les roques del fons.
Després tan sols el silenci...

SERVUS
Al Joan Capdevila i al seu ajudant Jordi Estrada els hi han encolomat aquell accident i fa poc que han arribat. Recuperar el cos del conductor ha estat difícil però recollir les deixalles de cotxe encara serà més complicat. Els submarinistes han pogut trobar el cos i l'estan pujant a una llanxa per dur-lo al port i de allí a la Morgue, on el forense farà l'autòpsia. Les restes del cotxe seran remolcades quan es pugui. Els membres del servei especial ja fa estona que estan treballant per veure si poden esbrinar les causes del accident. Quan en Joan Capdevila parla amb el seu cap, més preguntes que respostes l'omplen de dubtes...
-Segons hem pogut constatar, hi ha dues causes possibles. O no ha vist la corba i ha saltar, o ha saltat deliberadament.
-Vols dir que s'ha suïcidat? Demana Capdevila.
-Diria que totes les possibilitats apunten cap aquí. No hi ha marques de frenada i el més normal si no veus la corba és la frenada final abans de caure. Per això em decanto més pel suïcidi. A més a més els submarinistes m'han dit que no portava el cinturó de seguretat ni l'airbag i amb un cotxe d'aquesta categoria, tan sols pot ser perquè l'hagi desconnectat.
-Bé, deixem el teu informe a la Central, ara tan sols ens faltarà el forense per veure si tot lliga. Crec que aquest cas el tancarem aviat. Exclama tot dirigint-se al seu ajudant mentre agafen el seu cotxe.
Van a prendre un cafè i mig hora després quan arriben a la Central l'expedient ja està a sobre la taula...
- Carai! Aquets del cos especial van ràpids. A veure qui és el nostre subjecte?
Ostres! Rafael Sanchís, l'empresari. Un tipus com ell perquè es voldria suïcidar? Era multimilionari.
-No el conec, a que es dedicava? Demana el Jordi.
-Noi, sembla que baixis d'un núvol. Aquest homenet era el President de Maxtor, entens?
-Maxtor, l'empresa de videojocs més gran del món?
-Aquesta, si senyor!
En Capdevila i el seu ajudant baixen al departament del forense que els certifica que ha mort del accident, no hi ha cap més causa. Una vegada amb l'expedient del forense a la mà, en Capdevila i el seu ajudant poden tancar el cas.
Al arribar al despatx es troben una bossa a sobre la taula que els hi han deixat els submarinistes. És part de la carta que portava l'accidentat al seient del copilot. L'inspector se la mira i llegeix el tros que encara està intacte...
...com a esclau nostre has de complir... la teva vida ja no et pertany...
CONTRACTUS SANGUINIS
- Em sembla Jordi, que la cosa es complica. Haurem d'investigar.

SOMNUS
- La vídua i els fills del mort no tenen cap necessitat de l'assegurança de vida, que per haver estat un suïcidi no cobraran. Els comptes bancaris de la família Sanchís són espectaculars i la senyora Sanchís no tenia cap necessitat de que el seu marit deixés aquest món, les seves comptes particulars donarien per viure tres vides. Comenta el Capdevila al seu ajudant.
-Després del toc que m'has fotut, he estudiat una mica la vida del senyor Sanchís i he pogut veure que va començar aquesta empresa des de zero. No es coneix res del que havia fet anteriorment, per dir-ho d'alguna forma, quasi no havia existit.
-No sé, tot aquest cas és molt estrany. En un principi em semblava un senzill accident o suïcidi, potser sí, però ara s'està complicant la cosa. Espero que trobin alguna empremta o alguna pista en la carta sinó...
-Haurem d'anar a visitar la seva vídua?
-Ja se'n cuida el capità, eren bons amics.
-Doncs ara què?
-Doncs haurem d'investigar els comptes de l'empresa, a veure com estava de sanejada i qui hi guanyaria més si el senyor Sanchis passava a millor vida.
Les hores següents se les passen davant del ordinador indagant els números d'aquella multinacional. Realment sorprenents, tot està calculat, tot està al seu lloc i els guanys de l'empresa s'han incrementat en el balanç que fa tant sols unes setmanes han publicat al mitjans de comunicació. L'empresa Maxtor va sobre el ferro. L'economista ajudant de la policia i professor de la universitat de Barcelona els confirma el que ells han pogut esbrinar. No s'ha suïcidat per culpa dels diners, ni de l'empresa...Poques hores després també comprovaran que tampoc per culpa de la seva família...Tot a casa seva era una bassa d'oli.
El Joan assegut al seu despatx es grata el cap amb cara de no entendre res...
-L'hi ha obligat! Estic segur, però qui i perquè? Crida mentre dona un cop a la taula.
Un toc a la porta i en Joan veu com el Jordi entra amb un expedient a la mà tot somrient...
- Han trobat una pista en la carta!
-Deixem-ho veure no em facis perdre el temps...
El Joan obre l'expedient i pot comprovar que en el paper de la carta hi ha quasi invisible, el gravat d'un escut...
- Has esbrinat de qui és aquest escut? Demana impacient al Jordi que per la cara d'alegria que posa segur que ho ha aconseguit.
-Doncs hem tingut sort...És l'escut del Marqués d'Engoles
-I qui és aquest Marqués?
-Has vist anant cap a Montblanc una mansió immensa i al seu costat un castell amb dues torres?
-Si que em sona. I tot allò és d'aquell Marqués?
-No només allò sinó que és, en cobert, un dels homes més rics del planeta. I accionista de moltes de les grans empreses mundials.
-És clar! I també de Maxtor, no?
-No, justament de Maxtor no, i això és el més estrany, com no ha entrat en una empresa tan colossal un home de negocis com ell? Li pregunta amb cara de trapella.
-No en tinc ni idea, i tu que ho saps?
-Doncs si, ell no està a Maxtor, però els principals accionistes de l'empresa són també accionistes de les empreses del Marqués. I pel que m'ha dit el nostre economista tan sols són homes de palla que el marqués, i m'imagino que d'altres, fan moure's com titelles.
-Bé, haurem de fer una visita al senyor Marqués, no creus?
-Però les proves que tenim, són tan febles que no ens serviran de res. Contesta el Jordi capcot.
-Ja veurem, potser si...

RÊGNUM
En camí fins al palau del Marqués en Joan i en Jordi no es diuen quasi res, saben que aquell personatge té a veure amb la mort del Sanchis, però segur que havien de tenir alguna raó molt poderosa per abocar-lo a la mort. En Joan pensa que no ho sabran mai. Tan sols ha de dir que fa uns dies li van robar un grapat de cartes per deixar fora de combat aquelles proves incriminatòries. Però hi han d'anar, encara que sigui per curiositat.
Com que havien trucat abans per veure si els rebria, saben segur que al menys està a l'aguait de la seva arribada. El que després passi o l'estona que els permeti parlar amb ell ja serà un altre cosa.
De lluny ja veuen el palau i al fons a sobre un turó el formidable castell. Sembla per la seva esplendor que sempre ha estat allí, vigilant la plana. Quan arriben, una càmera escorcolla el vehicle i al identificar-se s'obre l'immensa porta de ferro forjat que dona pas als jardins del palau.
Uns quants jardiners treballen per tot el recinte i un parell de guàrdies patrullen amb gossos. Uns minuts després deixen el cotxe al peu d'unes escales dignes de Versalles i un dels majordoms del Marqués els surt a rebre.
L'espera en una de les sales decorades a l'estil Lluis XIV dona pas a un passeig acompanyant a un altre servent per uns passadissos llarguíssims plens de quadres dels més importants pintors de totes les èpoques. Un toc a la porta i el majordom els obre pas al despatx del gran senyor...
- Passin per favor i seguin. Perdonin que no m'aixequi a saludar-los, però el reuma em té esclau d'aquesta cadira.
Després de saludar-lo, els dos agents s'asseuen al sofà davant del Marqués, un moment de silenci que sembla no tenir fi i...
- Diguin en que puc servir-los. Segons m'ha comunicat en meu secretari era sobre el desafortunat accident del senyor Sanchís...
En poques paraules i amb el respecte que es mereix, el Joan explica tot el cas i el que han trobat. L'Escut del Marqués a la carta i les paraules de coacció que estaven escrites en ella. El Marqués se'ls mira amb cara seriosa i poc a poc va apareixent un somriure. En Jordi pensa que serà en aquell moment quan se'n riurà d'ells o donarà l'excusa que a ell li sembli més a
dient i els acomiadarà de casa seva d'una indolora puntada de peu. Però els dos es queden bocabadats al escoltar els que els diu...
- Ai estimats, que poc en sabeu de la vida. És clar que vaig escriure una carta al Rafael Sanchís ordenant que acabés amb la seva vida, així va ser el pacte...No posi aquesta cara inspector. No ha sentit a parlar d'un Pacte de Sang. Bé, per sinó està familiaritzat li diré que n'hi ha de moltes classes. Jo i els meus amics, ja que la carta, com ja ha llegit es refereix a més d'un, fa molt anys que estem fent aquestes juguesques. Si juguesques! El seu ajudant ha posat un ulls com plats...
Segon rere segon el Joan i el Jordi van escoltant, l'historia del Pacte de sang. Per aquells homes poderosos, els diners, el poder, no són res de nou i es dediquen a buscar rodamóns, indigents o individus de la més baixa estopa per proposa'ls un tracte...Els donen el que ells volen, els guien i ajuden a ser poderosos, però en qualsevol moment els poden demanar que es treguin del mig per donar pas a un altre més ambiciós que ells. Li fan esment de que si segueixen les regles potser no arribarà mai aquest dia i l'individu que no té res, és fàcil presa a les urpes d'aquells llops sedegosos de noves emocions.
Segueixen escoltant el relat segon el qual en Sanchís ja s'havia fet massa mandrós i no els donava el que ells volien, emocions. Si s'hagués negat a suïcidar-se tenien maneres de fer desaparèixer tot el que havia aconseguit i fer rodolar amb ell tota la seva família. Un mal moment aquí, una relliscada allà, tot ben documentat i a l'espera de refregar-li pels nassos en cas de necessitat. El Joan li va demanar perquè fer que es suïcidés, podien haver-li ordenat que plegués i ja està..Però amb una fredor que va fer posar el pels de punta als dos agents, el Marqués va contestar...Llavors tan sols seria un destorb i podria tornar-se en contra nostra, al cap i a la fi en Sanchís no deixava de ser una escòria humana i dintre de poc ningú el trobarà a faltar, ni la seva família, així és el pacte... Ara ja tenen el que volien saber, espero que en facin bon ús... ( Tot fent una rialla)
Pocs minuts després surten amb el cotxe per la porta gran. En Jordi toca el braç del Joan i li diu...
-Una gravació de la conversa podria enfonsar a aquest malparit? Tot ensenyant-li una mini gravadora.
-No em diguis que ho has gravat? No crec que tingui força suficient per empresonar-lo però al menys els desemmascararíem. Ho hem d'ensenyar al capità.
Una vegada presentat l'informe, el capità els felicita, segur que podran enxampar aquells criminals. Però el dia següent són cridats al seu despatx...
- Nois, tinc males noticies, la gravació ha desaparegut aquesta nit. No sé qui l'ha robada però obriré una investigació. Ara sense la gravació, no podrem fer res, és tan sols la vostra paraula contra la seva...

CÔNSORTIUM
El dia següent, en la sala gran del Palau del Marqués s'escolten les rialles d'ell i els seus amics. Les mofes a aquells pobres agents i les explicacions que el Marqués fa de les cares que posaven aquells desgraciats al escoltar la seva declaració, fan somriure de bon grat als seus invitats. Les rialles van en augment quan de cop el majordom toca a la porta. El Marqués diu que passi i el majordom li dona una carta. La obra i la seva cara canvia totalment d'expressió al veure que al final del text hi ha la frase...CONTRACTUS SANGUINIS.



FI