PACO

Els seus amics sempre li deien que era un paio amb sort, que la seu feina era molt còmoda, tot el dia assegut veient la penya com pujava i baixava del bus.
I una merda! El pobre Paco es passava les vuit hores fent voltes per la ruta 37 com un puto hàmster i a més, aguantant a tota la fauna que muntava al seu carro.
Acabava amb l'esquena baldada, el cul madur, el cap com un bombo I Les cames embotifarrades.
Sempre era el mateix: Un pesat que li donava un bitllet de 50 tot i exigint-li el seu canvi. Una vella que protestava: A l'estiu per la calor, a l'hivern pel fred, si arribava prompte per la seua puntualitat i si arribava tard pel seu retard. Damunt, el supervisor sempre donant pel cul…. I Paco vinga empassar, allí, assegudet com un mussol.
Avui el dia rodava com sempre: avorrit.
De sobte: Nyiaaaac! Crasssss! El vell autobús que s'espatlla.
-Hòstia, Déu existeix!-Va exclamar Paco boig de content.